Archive for category: Essència femenina

D’un, de varis, de tots.

Som mares.

De fills biològics, adoptats, de creacions, de projectes, de clients, de persones al nostre càrrec, sigui quin sigui el vincle.

Som mares.

El rol maternal està impregnat en el nostre adn com a dones que som.

Un llegat meravellós alhora que feixuc. I alerta, s’ha de dir a cau d’orella, perquè fer afirmacions d’aquesta mena és més que qüestionat.

Viure en el cos d’una dona ens atorga el privilegi de ser creadores de vida, d’un ésser, d’un projecte personal o professional, d’una creació artística. És una capacitat fascinant que ens transforma per dins, ens regenera i ens esgota. Forma part del cicle de la vida nèixer-crèixer-transmutar-morir. I acompanyar aquesta ciclicitat vol dir cuidar-la. I d’això en sabem força les dones. Tenir cura, protegir, nodrir forma part de la nostra essència femenina. Com també el desassossec. La sensació interna de no ser suficients, de ser incomplertes, s’amaga darrera de la necessitat de ser escoltades, cuidades i estimades. Valorades pel que som i no pel que fem, malgrat els èxits professionals i les realitzacions personals assolides.

En el més profund del nostre ésser anhelem ser acceptades tal i com som.

Amb les nostres imperfeccions, desídies i profundes contradiccions. I ser estimades aquells dies que la imatge està desfigurada, el cor trencat i el nord totalment perdut.

I en la recerca de la nostra pròpia identitat ens veiem abocades a fer de mares de nosaltres mateixes.

La relació mare-filla té un gran impacte sobre les dones adultes en gairebé tots els aspectes de la vida.

Totes som filles!

Ser filla i ser mare és una de les experiències més profundes que tota dona pot tenir en la seva vida.

La nostra mare ens acompanya a qualsevol part, està enterrada en el més profund del nostre ésser, afecta a les experiències que tenim sobre el món i sobre nosaltres mateixes. El nostre cos, i les nostres creences sobre ell, es formen en el terreny de les emocions, creences, pensaments i comportaments de la nostra mare. Ella ens mostra què és ser dona, com cuidar el nostre cos, les creences sobre la vida. De fet, cada filla està íntimament unida a la seva mare i a les dones per línia materna que l’han precedit.

La influència del llinatge matern és immensa i es transmet de generació a generació, en siguem o no conscients.

La relació mare-filla és una de les relacions més intenses que una dona pot experimentar, és la relació primera i l’essencial, té un poderós efecte sobre com relacionar-se amb la parella, fills, amics i amb una mateixa.

Pot ser una experiència meravellosa i reforçant o una experiència temorosa i invalidant. De fet, el dolor en el vincle mare-filla s’arrossega i abraça tota la vida com a dones, és una càrrega del passat que pot arribar a atrapar, limitar i debilitar.

La mirada de la nostra mare és una de les primeres lliçons que vam aprendre de ben petites sobre quina era la nostra vàlua. La qualitat de l’atenció que van rebre des de bebès determina, en part, com ens sentim de valuoses en la vida. Aquella mirada d’aprovació i reconeixement segueix tenint pes en el nostre empoderament femení. Si per qualsevol motiu, la mare va retirar l’estima, en qualsevol moment, quan no hem realitzat el que ella desitjava, sentim l’abandó per la manca d’aprovació i intentem recuperar, d’una manera o una altra, la seva atenció al despertar-se en nosaltres un sentiment de culpabilitat, fins el punt que pot acabar influint en el nostre benestar. Aquesta dinàmica va més enllà de si la filla s’ha independitzat i no viu amb la mare, si la mare ja és gran i potser té dependència de la filla, si hi ha una distància considerable entre on viu una i l’altra, si la mare està viva o no perquè es poden estar perpetuant rols dins l’àmbit familiar que no pertoquen ja. Sigui com sigui, el vincle mare-filla és intens i, de vegades, està fixat en patrons que ja no corresponen a les necessitats reals d’una i de l’altra, es perpetua el model nena-mare o, fins i tot s’inverteix, assumint la mare el rol de nena.

Ara bé, l’oportunitat com a dona adulta és transformar aquesta relació, redefinir-la, establir límits sans per ambdues bandes, sobre el contacte que es vol tenir, la periodicitat de les trobades, la qualitat dels encontres, els espais a compartir i una infinitat d’aspectes que poden enriquir la relació, deixant enrere malestars i incomoditats innecessàries.

Per tal que la transformació arribi és important responsabilitzar-nos de les pròpies accions i reaccions, de les ferides i dels ressentiments que continuen vius i, també, del propi potencial, per arriscar-se a viure la vida que es desitja.

Investigar en la personalitat més interna permet que les ràbies, rancúnies, temors, confusions, alegries, esperances, necessitats i valors aflorin a la superfície. Prendre consciència de quins resulten perjudicials, infantils i limitadors i quins són beneficiosos i convé conservar-los ens ajudarà a transformar la relació. Aquest procés de revisió de la relació amb la mare ens durà a modificar els models de comportament, sentiments i pensaments, per continuar creixent, més enllà de les limitacions. La sortida existeix, inclús en les relacions doloroses, es tracta de trobar la porta i començar a prendre consciència per superar les limitacions dels nostres condicionaments i observar què funciona i què volem deixar enrere.

Revisar la relació amb la nostra mare, acceptar la seva part humana, gens perfecta, valorar el que ens va transmetre, adonar-nos de quines habilitats necessitem encara desenvolupar per estimar-nos i cuidar-nos de manera saludable, ens condueix a sanar la relació i el llegat femení rebut, per poder transmetre’l, en unes millors condicions, a generacions futures. Només obrint la consciència, prenent decisions i passant a l’acció podrem transitar pel camí de transformació personal. És el que ens conduirà a convertir-nos en dones més integrades, lliures i plenes.

Si és del teu interès participar en els tallers de feminitat per explorar la relació mare-filla, t’acompanyo en aquest viatge d’auto aprenentatge i auto coneixement personal.

Aprendre a gestionar les emocions és alliberador. Ens dóna l’oportunitat de travessar una situació que ens resulta incòmoda, fins i tot, dolorosa. El que realment ens ajuda és descobrir quins recursos tenim al nostre abast per tenir un bon maneig de l’emoció. D’aquesta manera evitem instal·lar-nos en l’emoció, sigui a nivell mental, a mode de pensaments recurrents o preocupacions, o bé, a nivell físic, experimentant en el cos diverses tensions, molèsties o malestars.

La solució no passa per intentar esquivar les emocions o ignorar-les, més aviat tot el contrari, cal estar amb elles, sentir-les, escoltar-les, viure-les i, sobretot, estar atents a l’aprenentatge que se’n pot treure.

L’aromateràpia ajuda a transitar per les emocions i ho fa de diferents maneres: A través d’un massatge sensitiu es pot aconseguir un desbloqueig conscient i una harmonització de les emocions. També resulta efectiva la inhalació de sinergies aromàtiques específiques, sigui mitjançant un difusor atmosfèric o per l’aplicació localitzada en determinats punts energètics, acompanyada d’inhalacions, el que s’anomena olfactoteràpia.

D’aquesta manera l’aromateràpia actua con un facilitador, en el sentit que, mitjançant la inhalació, l’aroma va directe al sistema límbic, el comandament de control de les emocions. Ara bé, encara que funciona com un coadjuvant, que dóna lloc a la connexió, cal posar-hi de la nostra part, prendre consciència i dirigir la intenció i l’atenció a explorar les emocions. Sense aquest recorregut personal d’introspecció, amb espais de silenci i reflexió, la transformació no es donarà.

Si opteu per fer servir l’aromateràpia convé recordar que la sinergia aromàtica que s’elabori ha de resultar agradable i que cadascú de nosaltres tenim una memòria olfactiva que ens condiciona i unes preferències aromàtiques a tenir en compte.

Ara que ens trobem al bell mig de l’hivern, i seguint l’enfocament de la Medicina Tradicional Xinesa que associa a aquesta estació l’emoció de la por, comparteixo amb vosaltres uns olis essencials que són d’utilitat per harmonitzar aquesta emoció. En el moment de crear la vostra sinergia aromàtica podeu fer servir: Alfàbrega, camamilla, gerani, marduix, neroli, llorer, taronja amarga fulla (petitgrain).

La vida està en constant moviment, el canvi és inherent al procés vital i allò que trenca les rutines, l’estabilitat, la seguretat, la zona zona de confort, fa por. La por al desconegut. De vegades, passar d’una etapa vital a una altra (pèrdua d’un ésser estimat, trencament d’una relació sentimental, canvi de feina, jubilació, alguna malaltia que marca un abans i un després, deixar enrere un país, un lloc de residència o un cercle d’amics) obre la porta al món de les emocions.

Amagades, fins i tot soterrades des de fa temps, surten sense ordre ni concert, es trepitgen o es solapen, ens desborden o ens descol·loquen, ens fan viatjar per un túnel fosc o ens llencen des d’un alt tobogan que dóna un autèntic vertigen.

Sí, les emociones regeixen la nostra vida molt més del que ens pensem!

I, curiosament, no ens ensenyen com gestionar-les, ni molt menys a reconèixer-les, sentir-les en el cos. Interpretar el missatge que guarden és tot un misteri aliè a nosaltres. I res més llunyà a la nostra realitat! És saludable perquè ens aporta benestar aprendre a escoltar-les, descobrir per a què serveixen, saber com gestionar-les.

De fet, un dels pilars de la sanació és harmonitzar les emocions, junt amb cuidar el cos, asserenar la ment i, com no, despertar la consciència.

De fet, obrir la consciència es troba en el vèrtex del pilar del benestar, en el ben entès que l’apertura a comprendre amb tot el nostre ésser ens facilitarà viure una vida més plena.

A sovint, hi ha una tendència generalitzada a silenciar les emocions incòmodes (la ira, la por, la tristesa, el ressentiment, la vergonya, la culpa…), no és políticament correcte manifestar-les i, molt menys, atrevir-se a reconèixer que, si més no, de tant en tant se senten i estan presents en la nostra vida. Negar aquestes emocions ens condueix a la insatisfacció, de tal manera que, per tapar-les, molts cops es recorre a hàbits compulsius (menjar, riure, fumar, anestesiar-se…). Cadascú tria el patró que millor s’ajusta a la seva personalitat a mode de cuirassa. El pitjor de tot és que les emocions s’enquisten fins arribar a la putrefacció emocional si no s’expressen adequadament en el moment en que se senten. La millor manera de fer front a aquesta insatisfacció és aprendre a expressar les emocions, conèixer quins recursos disposem per expressar-les i descobrir quina saviesa guarden.

La finalitat no és una altra que sentir-nos millor amb nosaltres, enriquir les nostres relacions personals, en fi, viure amb major llibertat i plenitud.

Si tens curiositat per submergir-te en el món de les emocions, t’acompanyo en aquest viatge d’auto aprenentatge i creixement personal. Explorarem juntes com fer-ho en el proper cicle de tallers de feminitat programats per aquesta tardor i per la propera primavera.