Archive for category: Alquimia vegetal

Patir dolor muscular, articular o el derivat d’alguna malaltia o accident és una experiència que, qui més que menys, en una o altra ocasió, ha viscut.

Les causes poden ser diverses, a l’igual que la intensitat o la prolongació en el temps.

L’interessant de tot plegat és com abordar-lo per poder travessar aquest estat que va des de la lleugera molèstia fins a arribar a paralitzar la mobilitat en la vida quotidiana.

La percepció del dolor és molt subjectiva, i més enllà d’establir un barem sobre el que és acceptable o no, el que compta és la vivència que té cada persona. I no ens enganyem, el dolor tensa: Ens engarrota, compensem en altres parts del cos i tornem a tensar, ens posa de mal humor, ens irrita i, segons el tipus de caràcter, ens posiciona en la queixa externa o en la introspecció i aïllament.

En els darrers temps hi ha una tendència generalitzada a anestesiar el dolor i d’aquesta manera es perd l’oportunitat d’escoltar el cos i atendre allò que ens vol transmetre. Pot ser un hàbit que tenim arrelat i és poc saludable, una mala higiene postural, un excés de treball, càrregues o preocupacions, l’estrès físic o emocional…. El cert és que el cos parla a través del dolor i maquillar-lo fins a soterrar-lo amb un excés de medicació, no és, ni de bon tros, la millor solució.

L’abordatge del dolor de manera natural també existeix i és una opció a explorar. Consisteix en prendre consciència de la causa d’aquest dolor. Això no treu, perquè és perfectament compatible, en realitzar les exploracions i proves mèdiques que siguin necessàries per obtenir un diagnòstic, si bé a partir d’aquí s’ofereix una infinitat de possibilitats que passen per tècniques corporals que ajuden al cos al retrobar el seu equilibri i òptim funcionament com és el cas de Feldenkrais; sessions d’acupuntura; preparats naturals a base de cataplasmes amb plantes aromàtiques i medicinals o l’aplicació local de preparats aromàtics antiàlgics amb olis essencials anti inflamatoris i calmats, o bé, rebre diferents tipus de massatges terapèutics. En aquest darrer cas, de la manera que jo ofereixo els massatges, el que s’aconsegueix és augmentar el rang de mobilitat a partir de l’activació de la circulació sanguínia a la zona afectada, mimar els teixits amb un tacte conscient, relaxar la musculatura i l’estat emocional amb l’ús de l’aromateràpia.

El dolor del cos, si s’acompanya d’una manera natural, obre la porta a la consciència corporal i pot conduir a experimentar la relaxació i el benestar. Només cal atrevir-se a experimentar-ho.

Les bruixes han estat objecte, històricament, de persecucions, caceres, llegendes, històries i, si més no, han estat presents en la consciència popular al llarg del temps.

La imatge de la bruixa infon respecte, de vegades, por, per la fama que la precedeix. Vestida de negre, amb un rostre no gaire afavoridor, amb defectes o imperfeccions físiques (gepa, berrugues són força habituals en l’estereotip que se’ns ha transmès), barret puntegut, i com no, una escombra per iniciar el vol.

Qui són? Qui ha estat aquest personatge tan proper en el nostre territori?

Bàsicament, les bruixes són dones medicina, coneixedores en profunditat dels poders terapèutics de les plantes, dels cicles de la natura, dels secrets de les estacions. A partir d’aquests sabers han transmès -la majoria de vegades oralment, sense un recull escrit dels seus preparats- a les generacions venidores una saviesa intuïtiva, arrelada en el coneixement de la natura que ha servit, al llarg de generacions i generacions, per guarir malestars i molèsties que patien les persones i, fins i tot, els animals de l’entorn domèstic.

Curiosament, la memòria popular, potser induïda per les llegendes, tendeix a recordar els poders màgics i omet, massa sovint, la capacitat sanadora de les bruixes i el rol de metgesses que han desenvolupat al llarg de la història.

El descrèdit dels seus coneixements ha vingut motivat perquè tot saber que procedeix d’una connexió directa amb la natura, basada en l’observació dels efectes que l’ús de les plantes produeix en els éssers vius i que comporta un despertar d’un coneixement intuïtiu, no està dotat de credibilitat. A més a més, des de temps remots fins a la data actual, tot comportament, idea o saber que qüestioni el poder establert no gaudeix ni de reconeixement ni de respecte.

Aquest funcionament social és el que ha fet que es banalitzés la seva saviesa a partir d’històries populars que les han vinculat a pactes secrets amb el diable en aquelarres, aplecs o trobades de bruixes en els que es practicaven presumptes rituals cruents, orgies i comportaments socialment inacceptables.

D’altres vegades, s’ha fet servir la seva imatge per difondre temor entre la població, en ares a amagar interessos polítics i socials tèrbols. Un cas remarcable ha estat l’ocultació del contraban, Altafulla, terra de bruixes, és un clar exemple d’aquesta pràctica.

En altres moments històrics han estat objecte de persecucions o caceres. Sense disposar de judicis on es respectessin els seus drets i se’ls hi donés veu, han estat perseguides, torturades, sentenciades i condemnades a ser repudiades i, en el pitjor dels casos, a ser sacrificades, per fer de curanderes, practicar endivinacions, invocacions dels morts o esperits i fer màgia amatòria.

De fet, al llarg de la història les bruixes se les ha anomenat de diferents maneres: Fetilleres, per dur a terme una màgia inferior o fetilleria que comportava el pacte amb el diable i la seva submissió; curanderes, dones al marge de la medicina reconeguda a l’època; trementinaires, dones originàries de zones de muntanya que es dedicaven a la recol·lecció d’herbes remeieres i olis essencials, la pràctica d’arts medicinals, l’elaboració de remeis amb plantes i trementines i la comercialització d’aquests productes en masies i pobles de Catalunya al llarg d’unes rutes que eren recorregudes a peu; remeieres, dones coneixedores de les propietats, els usos i els costums antics de les herbes tant a nivell medicinal, com cosmètic i alimentari, amb les que elaboraven remeis; metzineres per elaborar preparats considerats verins, que podien tenir conseqüències fatals, fins i tot provocar la mort, entre d’altres nomenclatures. Tot, menys dones sàvies.

Actualment les bruixes modernes vindrien a estar encarnades en aquelles dones que veneren la natura, la connexió amb els seus cicles, amb la Lluna i els elements, el respecte per la Mare Terra. Fomenten el coneixement intuïtiu, defensen valors com la solidaritat, la diversitat, la llibertat d’expressió, la creativitat, el compartir, la resolució de conflictes pacífica, consensuada, donant impuls a la mediació i a estructures de funcionament igualitàries. Sostenen una manera de cuidar-se alternativa, holística, saludable, en sintonia amb els ritmes de la natura. Celebren festes i rituals seguint les estacions de l’any, les fases de la lluna i els ritmes naturals del cosmos. Honren la memòria de les bruixes, de les dones sàvies, de les dones medicina, que les han precedit.

Si sents curiositat per saber més sobre aquesta saviesa ancestral, vine a conèixer d’a prop el poder que guarden les plantes aromàtiques i medicinals i l’ús que pots donar-lis per afavorir la salut i el benestar del teu organisme. Participa en els tallers d’alquímia vegetal que organitzem.

El dia a dia és tant intens, estem sotmesos a molts estímuls sensorials –auditius i visuals, bàsicament- i a nombroses demandes i requeriments –laborals, familiars, socials- que és difícil mantenir-se en el propi centrament, connectat en l’aquí i ara, entomar l’imprevisibe i la incertesa a la que es tendeix en el moment social actual.

En aquest panorama és fàcil donar entrada a l’estrès, que molts cops, arriba a instal·lar-se.

L’estrès no és dolent en sí mateix, estem equipats fisiològicament per respondre adequadament a qualsevol tipus de situació estressant. Es torna negatiu quan no ho gestionem bé, des d’un punt de vista psicològic o emocional, o esdevé crònic o sostingut. L’estrès és nociu quan perdem la qualitat de vida. Si malgrat la situació estressant sentim que som capaços d’afrontar-la i trobar una solució, no patirem els efectes negatius de la resposta de l’estrès, que no durarà en el temps.

Una bona gestió de l’estrès evita que perjudiqui a la salut.

L’aromateràpia és una bona eina per abordar l’estrès ja que l’aplicació d’olis essencials, bé sigui per via olfactiva o per via tòpica, permet un tractament holístic. És a dir, té efectes a nivell físic (millorant tensions musculars, estimulant el sistema immunològic), a nivell mental (trenca la roda de pensaments negatius o obsessius, l’excessiva activitat intel·lectual), a nivell emocional (millora significativament l’estat d’ànim) i a nivell espiritual (potencia la confiança, l’harmonia, l’acceptació).

L’aromateràpia es pot fer servir de diferents manera. Comparteixo amb vosaltres diferents suggerències de benestar:

• Difusió atmosfèrica: 15 gotes d’olis essencials, 3 cops al dia, durant mitja hora. Es pot fer servir olis amb propietats relaxants (lavanda, menta bergamota, encens), o bé, olis amb propietats euforitzants (llimona, mandarina, bergamota).
• Aplicació de 4 gotes d’oli essencial de marduix, al llarg de la columna, de dalt a baix.
• Fer servir un rol.lon de 10 ml. amb la següent sinergia: 1 ml o/e ylang ylang, 1 ml o/e pal de rosa, 2 ml o/e mandarina i la resta d’oli vegetal de jojoba). Aplicar als canells, plexe solar i plexe cardíac, 3 cops al dia.
• Rebre un massatge relaxant amb un preparat aromàtic específic.
• Submergir-se en un bany aromàtic: Afegir 20 gotes d’oli essencial de lavanda, prèviament diluït en un grapat de sal i oli vegetal. Remenar i afegir a l’aigua de la banyera, a un temperatura de 37ºC.
• A l’anar a dormir, 2 gotes d’oli essencial de lavanda en un mocador per inspirar, o bé, col·locar-les directament al coixí.

Si tens curiositat per saber més sobre el món dels olis essencials aquesta primavera tindràs l’oportunitat d’assistir al Taller de Farmaciola aromàtica bàsica. Consulta el calendari de la web o segueix-nos a facebook.