Emocions a flor de pell

En uns moments de convulsió social i política, les emocions es troben a flor de pell.

Determinades situacions desperten valors essencials com la justícia, la solidaritat, la llibertat, l’expressió, la dignitat, la comunicació, el diàleg, la compassió, l’acceptació de la diferència i de la diversitat… En aquest context, la dificultat per gestionar la frustració i la impotència es respira en l’aire. Ben bé costa definir què està impregnant l’ambient, quines sensacions tenyeixen les converses que tenim a diari amb aquells que es creuen en la nostra quotidianitat. El cert és que estem sensibles, amb un grau de contenció més que admirable.

Quan les emocions afloren a nivell col·lectiu com està succeint actualment, més enllà de les circumstàncies externes que serveixen com a detonant, és interessant preguntar-se: Què em succeeix a mi amb el que passa? Què em ressona dins del meu món intern? En quines situacions de la meva intimitat sento l’enuig, la ràbia, la frustració, la impotència? Quan és que sento que no se’m respecta o no soc vist o tingut en compte per l’altre? Quan sento que els meus drets o la meva llibertat d’expressió queda anul·lada? I no cal que sigui un fet, una circumstància, una situació que realment ens trasbalsi. La mirada convé dirigir-la al quotidià, a les relacions que mantenim al nostre voltant. Si ens aturem, com avui, per un moment i obrim aquest espai de reflexió, sorgeix un seguit de situacions a tenir en compte, que mereixen ser contemplades, per a ser ateses i que suposin una millora en la nostra qualitat de vida.

Per centrar-nos en una emoció de les que darrerament està més a flor de pell, l’enuig, en les seves diferents manifestacions – ràbia, còlera, ira, frustració- és de gran ajut sentir-la en el cos. Aquesta és la manera de prendre consciència que és puntual, fugaç, podríem dir. Només quan deixem que prengui dimensió a nivell mental és quan pren embranzida i s’instal·la, per alimentar-se amb pensaments recurrents i crítics que acaben dibuixant un bucle del que resulta difícil sortir-se’n. La clau és permetre sentir-la en el cos i un cop donada l’oportunitat d’ experimentar les sensacions que produeix, decidir, quin mecanisme de descàrrega volem utilitzar per alliberar-la, quin és el moment ideal per dur-ho a terme, quin espai triem per fer-ho, en quin ambient protegit per a nosaltres i també blindat perquè no lesioni ni involucri a d’altres. Entre sentir aquesta emoció i alliberar-la hi ha un temps, un espai, una pausa, i nosaltres decidim quan s’ha de produir perquè sigui saludable.

I el procés continua…un cop alliberada adequadament l’emoció d’enuig, és profitós, escoltar-se per ressituar-se, reafirmar-se, expressar amb claredat i asertivitat què és necessita i passar a l’acció, d’una manera pacífica, serena i empàtica.

Aprendre a gestionar les emocions ens dibuixa el camí que ens conduirà a la maduresa emocional i a unes relacions de qualitat.

Aromateràpia i gestió de les emocions

Aprendre a gestionar les emocions és alliberador. Ens dóna l’oportunitat de travessar una situació que ens resulta incòmoda, fins i tot, dolorosa. El que realment ens ajuda és descobrir quins recursos tenim al nostre abast per tenir un bon maneig de l’emoció. D’aquesta manera evitem instal·lar-nos en l’emoció, sigui a nivell mental, a mode de pensaments recurrents o preocupacions, o bé, a nivell físic, experimentant en el cos diverses tensions, molèsties o malestars.

La solució no passa per intentar esquivar les emocions o ignorar-les, més aviat tot el contrari, cal estar amb elles, sentir-les, escoltar-les, viure-les i, sobretot, estar atents a l’aprenentatge que se’n pot treure.

L’aromateràpia ajuda a transitar per les emocions i ho fa de diferents maneres: A través d’un massatge sensitiu es pot aconseguir un desbloqueig conscient i una harmonització de les emocions. També resulta efectiva la inhalació de sinergies aromàtiques específiques, sigui mitjançant un difusor atmosfèric o per l’aplicació localitzada en determinats punts energètics, acompanyada d’inhalacions, el que s’anomena olfactoteràpia.

D’aquesta manera l’aromateràpia actua con un facilitador, en el sentit que, mitjançant la inhalació, l’aroma va directe al sistema límbic, el comandament de control de les emocions. Ara bé, encara que funciona com un coadjuvant, que dóna lloc a la connexió, cal posar-hi de la nostra part, prendre consciència i dirigir la intenció i l’atenció a explorar les emocions. Sense aquest recorregut personal d’introspecció, amb espais de silenci i reflexió, la transformació no es donarà.

Si opteu per fer servir l’aromateràpia convé recordar que la sinergia aromàtica que s’elabori ha de resultar agradable i que cadascú de nosaltres tenim una memòria olfactiva que ens condiciona i unes preferències aromàtiques a tenir en compte.

Ara que ens trobem al bell mig de l’hivern, i seguint l’enfocament de la Medicina Tradicional Xinesa que associa a aquesta estació l’emoció de la por, comparteixo amb vosaltres uns olis essencials que són d’utilitat per harmonitzar aquesta emoció. En el moment de crear la vostra sinergia aromàtica podeu fer servir: Alfàbrega, camamilla, gerani, marduix, neroli, llorer, taronja amarga fulla (petitgrain).

Emocionalment hàbils

La nostra capacitat d’atenció ha disminuït considerablement en els darrers anys. Això fa que siguem menys productius o que puguem oferir un treball de qualitat. Cada cop, la nostra capacitat interna de concentrar-nos és menor.

Els lladres de la nostra capacitat d’atenció són diversos, si bé, un dels que tenen més protagonisme són les emocions. No saber com gestionar-les ens distreu.

La informació que rebem cada dia és espectacular, bé sigui per correu electrònic, Whats App, mitjans de comunicació o una multitud d’estímuls visuals. La llista de tasques a realitzar, més llarga del que realment podem assumir, a sovint és converteix en inabastable, i també és un factor important a tenir en compte. Si això li afegim els compromisos que hem d’atendre, no queda una altra opció que preguntar-se què és realment important per a nosaltres, aprendre a dir no i saber gestionar la culpa, entre d’altres emocions.

Per no convertir-nos en esclaus de les circumstàncies i del ritme vertiginós que ens toca viure, la gestió òptima de les emocions és una de les claus. L’estat emocional que vivim en cada moment afecta a la nostra productivitat en el treball, a la conciliació entre vida personal i professional, al nostre cercle de relacions i a la satisfacció personal sobre la nostra vida.

La qüestió és com esdevenir en persones emocionalment hàbils?

El primer pas és deixar d’amagar les emocions que ens resulten incòmodes o desagradables (ràbia, por, enveja, culpa, vergonya…) i prendre consciència que cada emoció té una funció. Quan una emoció es repeteix constantment associada a una situació, cal revisar la creença. I aquí s’arriba després d’emprendre un viatge interior, una pressa de consciència de les creences limitadores, el que facilitarà un creixement personal. El segon pas és acollir l’emoció, acceptar-la, i això s’aconsegueix a partir de sentir-la en el cos, perquè l’acceptació de l’emoció es dona a dos nivells, el físic i el mental. I un cop sentida i integrada plenament l’emoció, estem en disposició d’expressar el que pensem, volem o sentim. Aquesta és una habilitat a la que tots tenim accés, encara que de vegades requereix aprendre a ser assertiu, a ser honest amb els altres sense produir-lis dany, dolor o generar malentesos. Si estem connectats a les nostres emocions, sabem identificar-les, ens obrim als altres i expressem, sense ferir-los, els nostres sentiments s’aconsegueix unes relacions més empàtiques, de major qualitat i satisfacció personal.

Tenir habilitats socials passa per la comunicació emocional. I no ho oblidem, això marca una diferència substancial en la manera de relacionar-nos amb els que ens envolten.

Les emocions ens conviden a un valuós aprenentatge. Aprofiteu-ho!

La saviesa de les emocions

La vida està en constant moviment, el canvi és inherent al procés vital i allò que trenca les rutines, l’estabilitat, la seguretat, la zona zona de confort, fa por. La por al desconegut. De vegades, passar d’una etapa vital a una altra (pèrdua d’un ésser estimat, trencament d’una relació sentimental, canvi de feina, jubilació, alguna malaltia que marca un abans i un després, deixar enrere un país, un lloc de residència o un cercle d’amics) obre la porta al món de les emocions.

Amagades, fins i tot soterrades des de fa temps, surten sense ordre ni concert, es trepitgen o es solapen, ens desborden o ens descol·loquen, ens fan viatjar per un túnel fosc o ens llencen des d’un alt tobogan que dóna un autèntic vertigen.

Sí, les emociones regeixen la nostra vida molt més del que ens pensem!

I, curiosament, no ens ensenyen com gestionar-les, ni molt menys a reconèixer-les, sentir-les en el cos. Interpretar el missatge que guarden és tot un misteri aliè a nosaltres. I res més llunyà a la nostra realitat! És saludable perquè ens aporta benestar aprendre a escoltar-les, descobrir per a què serveixen, saber com gestionar-les.

De fet, un dels pilars de la sanació és harmonitzar les emocions, junt amb cuidar el cos, asserenar la ment i, com no, despertar la consciència.

De fet, obrir la consciència es troba en el vèrtex del pilar del benestar, en el ben entès que l’apertura a comprendre amb tot el nostre ésser ens facilitarà viure una vida més plena.

A sovint, hi ha una tendència generalitzada a silenciar les emocions incòmodes (la ira, la por, la tristesa, el ressentiment, la vergonya, la culpa…), no és políticament correcte manifestar-les i, molt menys, atrevir-se a reconèixer que, si més no, de tant en tant se senten i estan presents en la nostra vida. Negar aquestes emocions ens condueix a la insatisfacció, de tal manera que, per tapar-les, molts cops es recorre a hàbits compulsius (menjar, riure, fumar, anestesiar-se…). Cadascú tria el patró que millor s’ajusta a la seva personalitat a mode de cuirassa. El pitjor de tot és que les emocions s’enquisten fins arribar a la putrefacció emocional si no s’expressen adequadament en el moment en que se senten. La millor manera de fer front a aquesta insatisfacció és aprendre a expressar les emocions, conèixer quins recursos disposem per expressar-les i descobrir quina saviesa guarden.

La finalitat no és una altra que sentir-nos millor amb nosaltres, enriquir les nostres relacions personals, en fi, viure amb major llibertat i plenitud.

Si tens curiositat per submergir-te en el món de les emocions, t’acompanyo en aquest viatge d’auto aprenentatge i creixement personal. Explorarem juntes com fer-ho en el proper cicle de tallers de feminitat programats per aquesta tardor i per la propera primavera.

El poder del cercle de dones

Durant mil d’anys, en pobles i tribus de tot el món, les dones s’han reunit en cercles per compartir, ensenyar i aprendre.

El pols d’aquestes dones batega en el nostre interior. La seva memòria està desperta i la seva saviesa flueix en els cercles, a través del temps, xiuxiuejant una cançó de connexió femenina i bellesa.

Només necessitem aturar-nos una estona, deixar per un moment el tràfec del dia a dia i permetre’ns participar en aquests cercles de dones, per obrir el nostre cor i escoltar la crida del poder femení.

Recuperar aquests encontres en cercle desperta la memòria ancestral quan les dones es reunien per curar-se i aprendre. En el moment en que començaven a menstruar, marxaven de casa, deixaven les famílies per entrar dins l’espai sagrat i introspecció del refugi menstrual. Aquest “refugi lunar” era respectat per la comunitat, perquè els somnis i les visions d’aquestes dones quan menstruaven aportaven informació vital per a la supervivència sobre el coneixement de les plantes i la sanació guiant així a la comunitat de la que formaven part. En aquest lloc sagrat, allunyades de la vida quotidiana, la saviesa de les dones passava d’unes a les altres i es compartien noves reflexions i visions en benefici de la comunitat.

La llavor de les nostres ancestres segueix viva en nosaltres.

En els encontres periòdics dels tallers de feminitat tenim l’oportunitat d’asseure’ns en cercle, en una disposició participativa i cooperativa, totes a un mateix nivell, tenim l’ocasió d’escoltar a les altres i escoltar-nos, de donar pas a l’expressió del cor, les emocions, el cos, d’eixamplar la perspectiva i la visió a partir de les reflexions, de sentir el suport del grup, el sosté de l’energia femenina, de poder comunicar-nos lliurement, sense embuts, amb respecte, de mostrar-nos fortes i vulnerables alhora, de compartir silencis i vivències, d’ajudar-nos, de ser, senzillament, nosaltres, de mostrar la nostra autenticitat, formada de llum, espurnes i ombres.

Un espai per créixer, per re connectar amb les arrels, per conèixer la nostra Essència Femenina, per valorar-nos com a dones en totes les nostres facetes, per sentir el poder femení, per saber-nos lliures, per assumir el compromís de responsabilitzar-nos de la nostra vida, per ser autènticament nosaltres.

Des del nostre cercle de dones ens connectem amb l’energia femenina d’altres cercles d’arreu del món, per dansar juntes en espiral.

Desitjo que t’obris a l’oportunitat que se’t presenta d’experimentar el poder del cercle de dones.

L’art de comunicar

La comunicació és de gran importància en la nostra vida perquè ens permet relacionar-nos amb les altres persones i amb el nostre entorn, en un doble sentit, expressant el que nosaltres sentim, volem, necessitem, desitgem i deixant que l’altre s’expressi. Aquí és on juga un paper molt important l’escolta i, sobretot, l’escolta empàtica, poder-se col·locar en les sabates de l’altre.

Per poder escoltar cal saber escoltar-se a un mateix, només si tenim connexió amb el nostre cos, percebem les tensions, l’energia que circula, identifiquem les emocions i les sensacions corporals podrem saber què hi ha més enllà de les paraules que l’altra persona està pronunciant, què ens vol transmetre en realitat, què necessita, què ens demana, què vol expressar. “Quan millor escoltem la nostra veu interior, millor escoltarem el que està succeint fora” Dag Hammarskjold.

Només des d’aquí podem establir una escolta empàtica, entesa l’empatia com una comprensió respectuosa del que l’altra persona està experimentant.

La veritable empatia requereix escoltar amb tot l’ésser, tal i com va dir el filòsof xinés Chang-Tzu: “Escoltar amb les oïdes és una cosa. Escoltar amb la ment és una altra, però escoltar amb l’esperit no està limitat a una sola facultat. Exigeix buidar totes les facultats. I quan les facultats estan buides, és tot l’ésser el que escolta. Llavors es produeix una percepció directe del que està davant d’un mateix, el que mai podria ser escoltat amb l’oïde o comprés amb la ment”.

L’empatia amb el demés només es produeix quan hem aconseguit desprendre’ns de totes les idees preconcebudes i judicis sobre ells. Al mantenir la nostra atenció en el que està succeint en l’interior dels demés els hi oferim una oportunitat d’explorar i expressar plenament el seu ésser intern. Quan la persona s’adona del que succeix en el seu interior ha rebut una comprensió empàtica plena experimenta una sensació de sentir-se alleugerit.

D’altra banda, per mantenir una comunicació amb els altres és important posar l’atenció en com ens expressem per tal de facilitar que el diàleg flueixi.

Aquest nivell cobra especial rellevància l’asserrtivitat, una actitud important a l’hora de com ens expressem i defensem els nostres drets, posicions, interessos, necessitats, desitjos… sense envair els dels demés. Requereix una actitud de fermesa en relació al que succeeix, al que considerem acceptable o no, el que ens condueix a fixar també límits conscients per poder mantenir relacions més harmonioses, de més qualitat, que valguin la pena i que facilitin la comprensió mútua.

La qüestió és expressar-nos de tal manera que l’altre rebi el missatge sense tancar-se. Si les paraules li arriben com a crítiques o judicis es col·locarà a la defensiva, es resistirà o se sentirà amenaçat. Una altra possible reacció és que la persona actua a la nostra petició per por, vergonya o culpa, el que genera ressentiment i una disminució important de l’autoestima. En ambdós casos la relació es ressenteix i no hi ha una resposta compassiva a les necessitats de cada persona.

M’agrada utilitzar l’expressió comunicació conscient per referir-me a aquesta manera de comunicar en la que hi ha presència, connexió amb el que ens passa, sentim i necessitem, gentilesa en expressar-lo per mantenir el vincle, la relació amb l’altre, respectar-lo i no ferir-lo.

És determinant el mode en què ens expressem i en què escoltem als demés, a partir de l’escolta profunda, el respecte, l’empatia. Només així es fa possible expressar des del cor, obrir-nos a la compassió, accedir a l’harmonia i profunditat en les relacions, al benestar en la nostra vida.

La dansa de les hormones

Les hormones regeixen les diferents etapes de la vida de la dona.

Quan arriba la menopausa, entesa com aquell ampli període (pot durar entre 2 i 8 anys) que transcorre des dels primers símptomes –perimenopausa– fins a la retirada definitiva de la regla –menopausa-, les hormones continuen dansant, i al produir els ovaris menys estrògens, un dels efectes possibles són els daltabaixos emocionals, la irritabilitat i els canvis d’humor sobtats.

Deixar que es manifestin les emocions, especialment aquelles que resulten incòmodes –la ràbia, la por, la vergonya, la culpa– és absolutament necessari per sentir-se plena i saludable. El que es reprimeix s’enquista en el cos i pot donar lloc a importants bloqueigs psíquics i físics.

En el Taller de Feminitat “Emocions a flor de pell” destaparem les emocions incòmodes, els hi donarem espai i escolta per tal que s’expressin, ballarem amb elles per conèixer-les i sentir-les d’a prop i, finalment, després de transitar-les, les deixarem anar perquè continuïn la seva dansa.

El viatge de la menopausa

“De crisàlide a papallona. El camí de la transformació”

La menopausa és una etapa natural en la vida de tota dona. Té una durada que pot oscil·lar entre els 2 i 8 anys, aproximadament, des de que apareixen els primers signes –perimenopausa– fins a que ha transcorregut un any des de la darrera menstruació –menopausa-.

Durant aquest ampli període es manifesten canvis importants en el sistema hormonal i una reorganització del cervell, el que es tradueix en símptomes variats: Alteracions en el cicle menstrual, fogots i suors nocturns, insomni, irritabilitat i canvis d’humor sobtats, sensació de buidor o desorientació, disminució de la libido, inflor i augment de pes, sequedat en la pell i les mucoses, manca de concentració i disminució de la memòria, entre d’altres.

Davant de la situació de desconcert i incomoditat que poden donar aquests símptomes, hi ha la possibilitat de tractar-los d’una manera natural, que resulta sana i saludable.

Aquest abordatge és holístic, condueix a comprendre d’una manera global què significa la menopausa a nivell emocional, quin sentit tenen els daltabaixos d’humor, les manifestacions d’irritabilitat, ràbia, enuig, les sensacions de “niu buit”, de no trobar sentit a la vida. Ajuda a prendre consciència de com canviar patrons antics que ja no serveixen en l’àmbit personal, de parella, familiar, d’amistats o de feina. Obre la porta a una nova manera de cuidar-se a base d’una alimentació ajustada a les noves necessitats, a l’ús de plantes i d’altres preparats naturals per revitalitzar i re mineralitzar l’organisme femení.

El camí de la transformació que s’inicia en aquest període és un viatge autèntic, d’autoconeixement, aprenentatge i comprensió profunda. Així s’ha viscut des de temps remots dins de les comunitats i cultures antigues que han preparat a la dona per a transitar per aquesta etapa, empoderant-la per accedir a la saviesa intuïtiva.

Per aquesta temporada, d’octubre a juny, us proposo compartir juntes la saviesa de la menopausa a través dels tallers de feminitat. En un ambient íntim, d’introspecció, aprofundirem sobre aspectes del món de les emocions, de les relacions amb els altres i amb nosaltres mateixes que es manifesten en aquesta etapa, per arribar a descobrir, al final del viatge, la dona medicina que cadascuna porta dins. Junt amb aquests tallers n’hi ha d’altres de complementaris per saber cuidar-se a base de l’alimentació, la farmaciola natural, la cosmètica natural i les plantes aromàtiques i medicinals específiques per a la dona.

Confio que siguin del vostre interès i que emprenguem juntes el despertar de crisàlide a papallona.

 

 

 

 

El santuari interior

Hi ha un lloc que existeix dins de cadascú de nosaltres, al que s’hi pot accedir en qualsevol moment, només cal estar disposat a viatjar-hi. L’accés és fàcil, un cop es coneix el camí i la manera d’arribar-hi. No hi ha una ruta directa, ni una fórmula màgica, senzillament, cadascú ha de trobar la drecera, per això és un lloc tant especial, perquè és íntim, personal, intransferible.

Si parem atenció, si deixem que succeeixi, cadascú sabem, com és el nostre santuari interior. Què és el que ens fa sentir còmodes, confortables, nodrits, protegits, segurs, “a gust”, aliens al que passa a fora, perquè aquí dins, en la profunditat del nostre ésser, ens sentim acaronats i acollits per la seva calidesa.

Connectar amb aquest espai ens condueix a la fe, la confiança…dóna pas a la sensació de serenor, calma… ens obre a l’ acceptació, la ferma convicció que la vida ens sosté amb generositat. És una vivència indescriptible, que s’ha d’experimentar per poder comprendre el seu abast. Estar en intimitat amb un mateix, alhora que sentir-se formar part de l’univers suposa entrar en una bella i gratificant dimensió.

Aquestes i d’altres experiències de connexió amb la nostra essència és el que facilitem en els tallers de consciència corporal i de feminitat que impartim a l’Espai de Benestar, Essència.

La brúixola interior

En aquelles situacions en que ens sentim perduts o hem de prendre decisions importants que poden arribar a marcar un canvi de rumb o, fins i tot, aquells moments en que intentem trobar explicacions a malestars físics o emocionals, acostumem a buscar la resposta fora de nosaltres. Quan realment si el que busquem és un canvi d’orientació o una comprensió profunda, la resposta és dins nostre.

La qüestió és com connectar amb la nostra brúixola interior. Per a mi, i d’acord amb el que he experimentat fins ara, cal dedicar-nos un temps i un espai per a que això succeeixi. Permetre’ns entrar en comunió amb nosaltres mateixos, les maneres poden ser diverses: Meditació, relaxació profunda, passejades i contemplació a la natura, experiències creatives. Des d’aquest estat de quietud, brolla el silenci intern, es deixen de banda les distraccions, els condicionaments externs, la xerrameca de la ment, les accions compulsives, els comportaments reactius.

Silenci, quietud, lentitud, disposició a obrir-se a una guia o una orientació. En aquesta actitud de calma i receptivitat, ajuda contemplar la natura, tenir consciència de les sensacions del cos, facilitar que els sentits es despertin, formular una pregunta que per a nosaltres sigui transcendent…

La resposta arriba.

Encara que, de vegades, no és la que esperem.