La saviesa de les emocions

La vida està en constant moviment, el canvi és inherent al procés vital i allò que trenca les rutines, l’estabilitat, la seguretat, la zona zona de confort, fa por. La por al desconegut. De vegades, passar d’una etapa vital a una altra (pèrdua d’un ésser estimat, trencament d’una relació sentimental, canvi de feina, jubilació, alguna malaltia que marca un abans i un després, deixar enrere un país, un lloc de residència o un cercle d’amics) obre la porta al món de les emocions.

Amagades, fins i tot soterrades des de fa temps, surten sense ordre ni concert, es trepitgen o es solapen, ens desborden o ens descol·loquen, ens fan viatjar per un túnel fosc o ens llencen des d’un alt tobogan que dóna un autèntic vertigen.

Sí, les emociones regeixen la nostra vida molt més del que ens pensem!

I, curiosament, no ens ensenyen com gestionar-les, ni molt menys a reconèixer-les, sentir-les en el cos. Interpretar el missatge que guarden és tot un misteri aliè a nosaltres. I res més llunyà a la nostra realitat! És saludable perquè ens aporta benestar aprendre a escoltar-les, descobrir per a què serveixen, saber com gestionar-les.

De fet, un dels pilars de la sanació és harmonitzar les emocions, junt amb cuidar el cos, asserenar la ment i, com no, despertar la consciència.

De fet, obrir la consciència es troba en el vèrtex del pilar del benestar, en el ben entès que l’apertura a comprendre amb tot el nostre ésser ens facilitarà viure una vida més plena.

A sovint, hi ha una tendència generalitzada a silenciar les emocions incòmodes (la ira, la por, la tristesa, el ressentiment, la vergonya, la culpa…), no és políticament correcte manifestar-les i, molt menys, atrevir-se a reconèixer que, si més no, de tant en tant se senten i estan presents en la nostra vida. Negar aquestes emocions ens condueix a la insatisfacció, de tal manera que, per tapar-les, molts cops es recorre a hàbits compulsius (menjar, riure, fumar, anestesiar-se…). Cadascú tria el patró que millor s’ajusta a la seva personalitat a mode de cuirassa. El pitjor de tot és que les emocions s’enquisten fins arribar a la putrefacció emocional si no s’expressen adequadament en el moment en que se senten. La millor manera de fer front a aquesta insatisfacció és aprendre a expressar les emocions, conèixer quins recursos disposem per expressar-les i descobrir quina saviesa guarden.

La finalitat no és una altra que sentir-nos millor amb nosaltres, enriquir les nostres relacions personals, en fi, viure amb major llibertat i plenitud.

Si tens curiositat per submergir-te en el món de les emocions, t’acompanyo en aquest viatge d’auto aprenentatge i creixement personal. Explorarem juntes com fer-ho en el proper cicle de tallers de feminitat programats per aquesta tardor i per la propera primavera.

El poder del cercle de dones

Durant mil d’anys, en pobles i tribus de tot el món, les dones s’han reunit en cercles per compartir, ensenyar i aprendre.

El pols d’aquestes dones batega en el nostre interior. La seva memòria està desperta i la seva saviesa flueix en els cercles, a través del temps, xiuxiuejant una cançó de connexió femenina i bellesa.

Només necessitem aturar-nos una estona, deixar per un moment el tràfec del dia a dia i permetre’ns participar en aquests cercles de dones, per obrir el nostre cor i escoltar la crida del poder femení.

Recuperar aquests encontres en cercle desperta la memòria ancestral quan les dones es reunien per curar-se i aprendre. En el moment en que començaven a menstruar, marxaven de casa, deixaven les famílies per entrar dins l’espai sagrat i introspecció del refugi menstrual. Aquest “refugi lunar” era respectat per la comunitat, perquè els somnis i les visions d’aquestes dones quan menstruaven aportaven informació vital per a la supervivència sobre el coneixement de les plantes i la sanació guiant així a la comunitat de la que formaven part. En aquest lloc sagrat, allunyades de la vida quotidiana, la saviesa de les dones passava d’unes a les altres i es compartien noves reflexions i visions en benefici de la comunitat.

La llavor de les nostres ancestres segueix viva en nosaltres.

En els encontres periòdics dels tallers de feminitat tenim l’oportunitat d’asseure’ns en cercle, en una disposició participativa i cooperativa, totes a un mateix nivell, tenim l’ocasió d’escoltar a les altres i escoltar-nos, de donar pas a l’expressió del cor, les emocions, el cos, d’eixamplar la perspectiva i la visió a partir de les reflexions, de sentir el suport del grup, el sosté de l’energia femenina, de poder comunicar-nos lliurement, sense embuts, amb respecte, de mostrar-nos fortes i vulnerables alhora, de compartir silencis i vivències, d’ajudar-nos, de ser, senzillament, nosaltres, de mostrar la nostra autenticitat, formada de llum, espurnes i ombres.

Un espai per créixer, per re connectar amb les arrels, per conèixer la nostra Essència Femenina, per valorar-nos com a dones en totes les nostres facetes, per sentir el poder femení, per saber-nos lliures, per assumir el compromís de responsabilitzar-nos de la nostra vida, per ser autènticament nosaltres.

Des del nostre cercle de dones ens connectem amb l’energia femenina d’altres cercles d’arreu del món, per dansar juntes en espiral.

Desitjo que t’obris a l’oportunitat que se’t presenta d’experimentar el poder del cercle de dones.

L’art de comunicar

La comunicació és de gran importància en la nostra vida perquè ens permet relacionar-nos amb les altres persones i amb el nostre entorn, en un doble sentit, expressant el que nosaltres sentim, volem, necessitem, desitgem i deixant que l’altre s’expressi. Aquí és on juga un paper molt important l’escolta i, sobretot, l’escolta empàtica, poder-se col·locar en les sabates de l’altre.

Per poder escoltar cal saber escoltar-se a un mateix, només si tenim connexió amb el nostre cos, percebem les tensions, l’energia que circula, identifiquem les emocions i les sensacions corporals podrem saber què hi ha més enllà de les paraules que l’altra persona està pronunciant, què ens vol transmetre en realitat, què necessita, què ens demana, què vol expressar. “Quan millor escoltem la nostra veu interior, millor escoltarem el que està succeint fora” Dag Hammarskjold.

Només des d’aquí podem establir una escolta empàtica, entesa l’empatia com una comprensió respectuosa del que l’altra persona està experimentant.

La veritable empatia requereix escoltar amb tot l’ésser, tal i com va dir el filòsof xinés Chang-Tzu: “Escoltar amb les oïdes és una cosa. Escoltar amb la ment és una altra, però escoltar amb l’esperit no està limitat a una sola facultat. Exigeix buidar totes les facultats. I quan les facultats estan buides, és tot l’ésser el que escolta. Llavors es produeix una percepció directe del que està davant d’un mateix, el que mai podria ser escoltat amb l’oïde o comprés amb la ment”.

L’empatia amb el demés només es produeix quan hem aconseguit desprendre’ns de totes les idees preconcebudes i judicis sobre ells. Al mantenir la nostra atenció en el que està succeint en l’interior dels demés els hi oferim una oportunitat d’explorar i expressar plenament el seu ésser intern. Quan la persona s’adona del que succeix en el seu interior ha rebut una comprensió empàtica plena experimenta una sensació de sentir-se alleugerit.

D’altra banda, per mantenir una comunicació amb els altres és important posar l’atenció en com ens expressem per tal de facilitar que el diàleg flueixi.

Aquest nivell cobra especial rellevància l’asserrtivitat, una actitud important a l’hora de com ens expressem i defensem els nostres drets, posicions, interessos, necessitats, desitjos… sense envair els dels demés. Requereix una actitud de fermesa en relació al que succeeix, al que considerem acceptable o no, el que ens condueix a fixar també límits conscients per poder mantenir relacions més harmonioses, de més qualitat, que valguin la pena i que facilitin la comprensió mútua.

La qüestió és expressar-nos de tal manera que l’altre rebi el missatge sense tancar-se. Si les paraules li arriben com a crítiques o judicis es col·locarà a la defensiva, es resistirà o se sentirà amenaçat. Una altra possible reacció és que la persona actua a la nostra petició per por, vergonya o culpa, el que genera ressentiment i una disminució important de l’autoestima. En ambdós casos la relació es ressenteix i no hi ha una resposta compassiva a les necessitats de cada persona.

M’agrada utilitzar l’expressió comunicació conscient per referir-me a aquesta manera de comunicar en la que hi ha presència, connexió amb el que ens passa, sentim i necessitem, gentilesa en expressar-lo per mantenir el vincle, la relació amb l’altre, respectar-lo i no ferir-lo.

És determinant el mode en què ens expressem i en què escoltem als demés, a partir de l’escolta profunda, el respecte, l’empatia. Només així es fa possible expressar des del cor, obrir-nos a la compassió, accedir a l’harmonia i profunditat en les relacions, al benestar en la nostra vida.

La dansa de les hormones

Les hormones regeixen les diferents etapes de la vida de la dona.

Quan arriba la menopausa, entesa com aquell ampli període (pot durar entre 2 i 8 anys) que transcorre des dels primers símptomes –perimenopausa– fins a la retirada definitiva de la regla –menopausa-, les hormones continuen dansant, i al produir els ovaris menys estrògens, un dels efectes possibles són els daltabaixos emocionals, la irritabilitat i els canvis d’humor sobtats.

Deixar que es manifestin les emocions, especialment aquelles que resulten incòmodes –la ràbia, la por, la vergonya, la culpa– és absolutament necessari per sentir-se plena i saludable. El que es reprimeix s’enquista en el cos i pot donar lloc a importants bloqueigs psíquics i físics.

En el Taller de Feminitat “Emocions a flor de pell” destaparem les emocions incòmodes, els hi donarem espai i escolta per tal que s’expressin, ballarem amb elles per conèixer-les i sentir-les d’a prop i, finalment, després de transitar-les, les deixarem anar perquè continuïn la seva dansa.

El viatge de la menopausa

“De crisàlide a papallona. El camí de la transformació”

La menopausa és una etapa natural en la vida de tota dona. Té una durada que pot oscil·lar entre els 2 i 8 anys, aproximadament, des de que apareixen els primers signes –perimenopausa– fins a que ha transcorregut un any des de la darrera menstruació –menopausa-.

Durant aquest ampli període es manifesten canvis importants en el sistema hormonal i una reorganització del cervell, el que es tradueix en símptomes variats: Alteracions en el cicle menstrual, fogots i suors nocturns, insomni, irritabilitat i canvis d’humor sobtats, sensació de buidor o desorientació, disminució de la libido, inflor i augment de pes, sequedat en la pell i les mucoses, manca de concentració i disminució de la memòria, entre d’altres.

Davant de la situació de desconcert i incomoditat que poden donar aquests símptomes, hi ha la possibilitat de tractar-los d’una manera natural, que resulta sana i saludable.

Aquest abordatge és holístic, condueix a comprendre d’una manera global què significa la menopausa a nivell emocional, quin sentit tenen els daltabaixos d’humor, les manifestacions d’irritabilitat, ràbia, enuig, les sensacions de “niu buit”, de no trobar sentit a la vida. Ajuda a prendre consciència de com canviar patrons antics que ja no serveixen en l’àmbit personal, de parella, familiar, d’amistats o de feina. Obre la porta a una nova manera de cuidar-se a base d’una alimentació ajustada a les noves necessitats, a l’ús de plantes i d’altres preparats naturals per revitalitzar i re mineralitzar l’organisme femení.

El camí de la transformació que s’inicia en aquest període és un viatge autèntic, d’autoconeixement, aprenentatge i comprensió profunda. Així s’ha viscut des de temps remots dins de les comunitats i cultures antigues que han preparat a la dona per a transitar per aquesta etapa, empoderant-la per accedir a la saviesa intuïtiva.

Per aquesta temporada, d’octubre a juny, us proposo compartir juntes la saviesa de la menopausa a través dels tallers de feminitat. En un ambient íntim, d’introspecció, aprofundirem sobre aspectes del món de les emocions, de les relacions amb els altres i amb nosaltres mateixes que es manifesten en aquesta etapa, per arribar a descobrir, al final del viatge, la dona medicina que cadascuna porta dins. Junt amb aquests tallers n’hi ha d’altres de complementaris per saber cuidar-se a base de l’alimentació, la farmaciola natural, la cosmètica natural i les plantes aromàtiques i medicinals específiques per a la dona.

Confio que siguin del vostre interès i que emprenguem juntes el despertar de crisàlide a papallona.

 

 

 

 

El santuari interior

Hi ha un lloc que existeix dins de cadascú de nosaltres, al que s’hi pot accedir en qualsevol moment, només cal estar disposat a viatjar-hi. L’accés és fàcil, un cop es coneix el camí i la manera d’arribar-hi. No hi ha una ruta directa, ni una fórmula màgica, senzillament, cadascú ha de trobar la drecera, per això és un lloc tant especial, perquè és íntim, personal, intransferible.

Si parem atenció, si deixem que succeeixi, cadascú sabem, com és el nostre santuari interior. Què és el que ens fa sentir còmodes, confortables, nodrits, protegits, segurs, “a gust”, aliens al que passa a fora, perquè aquí dins, en la profunditat del nostre ésser, ens sentim acaronats i acollits per la seva calidesa.

Connectar amb aquest espai ens condueix a la fe, la confiança…dóna pas a la sensació de serenor, calma… ens obre a l’ acceptació, la ferma convicció que la vida ens sosté amb generositat. És una vivència indescriptible, que s’ha d’experimentar per poder comprendre el seu abast. Estar en intimitat amb un mateix, alhora que sentir-se formar part de l’univers suposa entrar en una bella i gratificant dimensió.

Aquestes i d’altres experiències de connexió amb la nostra essència és el que facilitem en els tallers de consciència corporal i de feminitat que impartim a l’Espai de Benestar, Essència.

La brúixola interior

En aquelles situacions en que ens sentim perduts o hem de prendre decisions importants que poden arribar a marcar un canvi de rumb o, fins i tot, aquells moments en que intentem trobar explicacions a malestars físics o emocionals, acostumem a buscar la resposta fora de nosaltres. Quan realment si el que busquem és un canvi d’orientació o una comprensió profunda, la resposta és dins nostre.

La qüestió és com connectar amb la nostra brúixola interior. Per a mi, i d’acord amb el que he experimentat fins ara, cal dedicar-nos un temps i un espai per a que això succeeixi. Permetre’ns entrar en comunió amb nosaltres mateixos, les maneres poden ser diverses: Meditació, relaxació profunda, passejades i contemplació a la natura, experiències creatives. Des d’aquest estat de quietud, brolla el silenci intern, es deixen de banda les distraccions, els condicionaments externs, la xerrameca de la ment, les accions compulsives, els comportaments reactius.

Silenci, quietud, lentitud, disposició a obrir-se a una guia o una orientació. En aquesta actitud de calma i receptivitat, ajuda contemplar la natura, tenir consciència de les sensacions del cos, facilitar que els sentits es despertin, formular una pregunta que per a nosaltres sigui transcendent…

La resposta arriba.

Encara que, de vegades, no és la que esperem.

El viatge de l’heroïna

Hi ha moments en la vida de les dones que les circumstàncies sacsegen amb força, es trontollen els pilars en els que ens sustentem (família, feina, parella, salut, amistats…) i entrem en un espai que costa gestionar.

S’inicia un viatge cap a les profunditats de l’ésser, alguna situació empeny, pot ser l’arribada de la menopausa, la pèrdua d’algun ser estimat, la separació de la parella, la independència dels fills, una malaltia, quedar-se sense feina o voler fer un canvi professional, entre d’altres. Tant és, el fet, el sentir és que ja no serveix mantenir-se en el mateix lloc, cal un canvi, abandonar la zona de confort i començar la recerca. El que costa és transitar pel camí quan no hi ha un full de ruta, ni fites que indiquin cap a on anar. S’entra en un buit existencial, en la desorientació absoluta, en el flotar sense direcció ni encert. Es visiten els dimonis interiors, afloren les pors i les inseguretats.

En la “nit fosca de l’ànima” sorgeixen preguntes transcendentals, vitals: Qui sóc? Què faig amb la meva vida? On estan els meus somnis? Cap a on vull anar? Amb qui vull estar?

Cauen les màscares, es veuen clarament els condicionants que ens tenen atrapades: Prestigi professional; confort o comoditat al nivell que sigui; compromisos econòmics superflus i inassumibles que hipotequen l’ànima; relacions buides mancades d’autenticitat; persones que xuclen l’energia; rols imposats (la mare perfecta i disponible a tota hora, l’executiva o professional competent, la super dona que arriba, a tot i més, i fa malabaristes per atendre infinitat de fronts…)

Qui soc jo? I un dia sorgeix la connexió amb la força interior, la guerrera de l’amor desplega el seu potencial, deixa les cartes damunt de la taula, regira l’habitacle interior, ho posa tot potes amunt per després endreçar i mostrar aquells desitjos amagats, oblidats, les necessitats desateses, l’acceptació amorosa de l’ésser més autèntic. Infundeix el coratge que necessitem per manifestar-nos tal i com som, per re-adreçar-nos cap allò que el cor i l’ ànima demanen, per reconstruir una nova identitat.

És un viatge solitari, d’auto coneixement i d’autoaprenentatge, el que iniciem les dones, el viatge de l’heroïna, si bé podem sentir-nos acompanyades pel cercle de dones que sosté davant dels sotracs, que escolta sense judici, que comparteix des de l’experiència i la vivència, que nodreix en profunditat les qualitats femenines perquè es despleguin, s’integrin, s’equilibrin amb les qualitats masculines, en el camí de la vida, cap el benestar.

La gestió de les emocions

Aprendre a connectar amb les nostres emocions, identificar-les, reconèixer-les, sentir-les en el cos, escoltar què ens diuen, a on ens porten, ens és de gran ajut per viure d’una manera més conscient i satisfactòria, amb benestar, en sintonia amb les nostres necessitats.

Tenir les emocions molt presents en el dia a dia, ens demana escoltar-les, captar com es mouen en el cos, observar quina vibració, quina energia ens porten, quina sensació corporal ens deixen (tensió, distensió, contracció, expansió, replegament, recolliment…). Sentir l’emoció en el cos és només un moment, després si ens enganxem i li donem un discurs mental, és el que es genera patiment. Això s’aprèn quan es medita i es pren consciència de la no permanència, del canvi constant en el que estem immersos, “res dura cent anys” com dirien les nostres àvies.

Per això és tant enriquidor descobrir com transitar-les, anar d’una a l’altra, deixar-les marxar, acollir-les quan apareixen de nou, acompanyar-les i sostenir-les, compartir-les … és un art que s’aprèn al llarg de la vida. Considero aquest manegar-se amb les emocions una assignatura fonamental en l’escola de la vida. Per això és tant important saber què podem fer amb elles, desenvolupar les nostres habilitats per gestionar-les. D’aquesta manera:

  • Ens evitarem patir innecessàriament.
  • Ens facilitarà el contacte amb nosaltres mateixos (necessitats, desitjos, frustracions) i amb els altres.
  • Ens facilitarà la comunicació amb nosaltres mateixos i amb els altres, a partir de l’expressió verbal i de l’expressió corporal.
  • Ens potenciarà relacions fluides i autèntiques.

Gestionar les emocions comporta obrir un espai i un temps a la reflexió, per observar quan es manifesten, que se sent quan apareixen, com reaccionem, quin impuls ens alliberen, com afecten al nostre estat d’ànim, adonar-nos si respectem les nostres necessitats, si les expressem o les aparquem, com ens relacionem amb les emocions i quins efectes això produeix en els altres.

Entrar en el món de les emocions és ballar a ritmes molt diferents, des del silenci, a l’expressió, des de l’auto observació al compartir.

Les emocions ens ajuden a sentir i a participar plenament en la nostra vida, val la pena agafar-lis el tempo i aprendre a dansar amb elles.

Dansa el cos i les emocions

La música ens transporta, s’apodera del nostre cos, el convida a moure’s, a dansar, a viatjar a través de les sensacions, a visitar parts del nostre ésser que havíem oblidat que existien, a despertar i obrir, de manera juganera, el cofre on es guarden, en la intimitat, les emocions.

Sortiu, sortiu, a experimentar, a prendre cos en l’exterior. Alegria, tristesa, ràbia, por… tant és, totes sou benvingudes a dansar en el món de l’expressió, per fer-nos sentir lliures, vius, complerts, íntegres, plens. Benvolgudes emocions, invoqueu els sentiments, ensenyeu-nos a posar-lis nom, a descobrir les nostres necessitats, a connectar amb els desitjos profunds, per ajudar-los a aflorar i fer-los realitat.

Suggerències pel benestar: Si vols aprendre més sobre com expressar les emocions i connectar amb les teves necessitats participa en el Taller de Feminitat, l’Expressió Femenina.