Vacatio

La paraula “vacances” prové del mot llatí “vacatio”, ve a significar dies vacants, sense activitat.

Resulta certament curiós l’origen etimològic d’aquesta paraula, bé potser el que crida l’atenció és que actualment hi ha una certa tendència social, podríem dir bastant estesa, de saturar d’activitats les vacances enteses com a aquell temps de descans de les activitats quotidianes i, especialment, de les dedicacions laborals.

M’agrada recordar en aquests dies xafogosos, en que la climatologia convida al descans, a buscar espais d’ombra, a transitar d’un indret a l’altre de manera lenta i harmònica, que està bé, perquè és gustós i saludable, no fer res o, si més no, que la directiu de les nostres activitats sigui el plaer, i tot allò que signifiqui trencar la rutina, apagar el mòbil i l’ordinador, sentir els sons de la natura i, improvisar. Això sí que són realment vacances…és a dir…temps de descans!

Ara toca triar a cadascú de quina manera decideix viure els seus “dies vacants”, aquí van algunes suggerències de benestar:

• Banyar-se a la llum de la lluna.
• Fer una excursió a un indret desconegut.
• Fer la migdiada gronxant-se en una hamaca.
• Arribar a la platja a primera hora del matí, quan encara no hi ha ningú.
• Experimentar un bany de fang en contacte amb la natura.

Bones vacances!!!