Tacte conscient

L’ésser humà, des del naixement, té necessitat de ser tocat. A través de les mans rep nutrició afectiva, escalfor, mims, expressions de tendresa i estima.

Si un nadó no rep aquestes atencions pateix molt, capta instintivament aquesta carència, que pot arribar a frenar el seu desenvolupament físic i psíquic.

A mesura que anem creixent, molts cops els condicionaments socials i culturals, fan que establim barreres físiques al nostre voltant i ens allunyem, mica a mica, de l’expressió de l’afecte a través del contacte físic, siguin abraçades, petons, carícies…

Com a éssers adults continuem necessitant el tacte per a nodrir-nos. Aquest és un sentit instintiu que observem en el món animal, molts cops, vinculat al joc. I allò que ve de l’instint tenim tendència a aparcar-ho per por, vergonya, incomoditat o, senzillament, desconnexió del cos i de les sensacions que ens donen plaer, calidesa, confiança, seguretat, relaxació i benestar.

Estimular el sentit del tacte és molt gratificant perquè arriba a transmetre amb nitidesa els sentiments sense fer ús de la paraula. Si hi posem consciència, des de la presència, podem oferir molt als que estimem i ens envolten i, alhora, rebre les mostres d’afecte i estima dels altres, per establir un autèntic intercanvi de cor a cor.

Si no és té l’hàbit de fer-ho pot semblar que no hi estem fets pel sentit del tacte. Aquesta creença limitadora convé desmuntar-la poc a poc. Per aconseguir-ho es pot experimentar amb la pròpia pell i aprendre a identificar la textura, la temperatura, la sinuositat dels diferents racons del cos, acompanyant el moviment de les mans d’una mirada amorosa. Una altra experiència enriquidora és experimentar un massatge sensitiu per conduir l’atenció cap el despertar de les sensacions del cos. Com a terapeuta corporal, en el moment de donar un massatge el tacte m’ofereix molta informació sobre com es troba la persona, a nivell corporal, energètic i emocional. Em resulta fascinant prendre consciencia com cada cos és diferent, ben singular, i cada pell, també. En canvi, en el moment de rebre un massatge, la vivència és totalment diferent, en el sentit que valoro especialment la sensació d’afluixar-me, de deixar anar, d’entregar-me poc a poc i, al mateix temps, el privilegi de sentir-me cuidada i tractada gentilment per qui m’està donant el massatge. Per a mi, és un dels plaers de la vida, un regal que intento preservar sí o sí. Realment, permetre’ns rebre un massatge ens obre la porta a la consciència corporal, a un sentir més connectat amb les necessitats del moment present. Per això, un cop familiaritzats amb el propi tacte, convé fer el pas i atrevir-nos a interaccionar, a expressar-nos amb aquelles persones de confiança, de manera respectuosa, escollint l’entorn i l’ocasió adient, per fer petites mostres d’afecte i observar, al mateix temps, quines sensacions desperta aquest intercanvi tàctil en el nostre cos i ànim.

Expandir el tacte conscient en les nostres relacions fa que aquestes siguin més humanes i properes, donen la possibilitat de que neixi un vincle més fort i amorós. Tots, sense excepció, necessitem aquest tipus de nutrició, posar-hi consciència és el primer pas cap a una comunicació més enriquidora.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.