La saviesa de les emocions

La vida està en constant moviment, el canvi és inherent al procés vital i allò que trenca les rutines, l’estabilitat, la seguretat, la zona zona de confort, fa por. La por al desconegut. De vegades, passar d’una etapa vital a una altra (pèrdua d’un ésser estimat, trencament d’una relació sentimental, canvi de feina, jubilació, alguna malaltia que marca un abans i un després, deixar enrere un país, un lloc de residència o un cercle d’amics) obre la porta al món de les emocions.

Amagades, fins i tot soterrades des de fa temps, surten sense ordre ni concert, es trepitgen o es solapen, ens desborden o ens descol·loquen, ens fan viatjar per un túnel fosc o ens llencen des d’un alt tobogan que dóna un autèntic vertigen.

Sí, les emociones regeixen la nostra vida molt més del que ens pensem!

I, curiosament, no ens ensenyen com gestionar-les, ni molt menys a reconèixer-les, sentir-les en el cos. Interpretar el missatge que guarden és tot un misteri aliè a nosaltres. I res més llunyà a la nostra realitat! És saludable perquè ens aporta benestar aprendre a escoltar-les, descobrir per a què serveixen, saber com gestionar-les.

De fet, un dels pilars de la sanació és harmonitzar les emocions, junt amb cuidar el cos, asserenar la ment i, com no, despertar la consciència.

De fet, obrir la consciència es troba en el vèrtex del pilar del benestar, en el ben entès que l’apertura a comprendre amb tot el nostre ésser ens facilitarà viure una vida més plena.

A sovint, hi ha una tendència generalitzada a silenciar les emocions incòmodes (la ira, la por, la tristesa, el ressentiment, la vergonya, la culpa…), no és políticament correcte manifestar-les i, molt menys, atrevir-se a reconèixer que, si més no, de tant en tant se senten i estan presents en la nostra vida. Negar aquestes emocions ens condueix a la insatisfacció, de tal manera que, per tapar-les, molts cops es recorre a hàbits compulsius (menjar, riure, fumar, anestesiar-se…). Cadascú tria el patró que millor s’ajusta a la seva personalitat a mode de cuirassa. El pitjor de tot és que les emocions s’enquisten fins arribar a la putrefacció emocional si no s’expressen adequadament en el moment en que se senten. La millor manera de fer front a aquesta insatisfacció és aprendre a expressar les emocions, conèixer quins recursos disposem per expressar-les i descobrir quina saviesa guarden.

La finalitat no és una altra que sentir-nos millor amb nosaltres, enriquir les nostres relacions personals, en fi, viure amb major llibertat i plenitud.

Si tens curiositat per submergir-te en el món de les emocions, t’acompanyo en aquest viatge d’auto aprenentatge i creixement personal. Explorarem juntes com fer-ho en el proper cicle de tallers de feminitat programats per aquesta tardor i per la propera primavera.