La presència del pare

La relació amb el pare té un paper molt important en la nostra vida, que no sempre té el reconeixement que es mereix.

El pare és el primer home en la vida de la filla, la primera figura d’autoritat, el primer que ocupa el nostre cor i, també, el primer que pot deixar l’empremta d’una ferida emocional.

La seva presència o absència en la nostra infantesa és determinant per la repercussió que té en la nostra personalitat i en la nostra manera de funcionar en el món.

Si indaguem sobre la incidència del pare en la vida de la filla, el que aflora a un primer nivell és la influència en la manera en com ens relacionem amb els homes, si bé hi ha moltes més capes, algunes d’elles subtils i estretament imbrincades en la manera de sentir-nos confiades, segures, contentes en el món i en sintonia i pau amb la nostra essència femenina.

Des de ben petites idealitzem el nostre pare fins a convertir-lo en un heroi, aquell ésser que, per la seva fortalesa i valors, ens protegirà i defensarà davant de qualsevol situació de perill o que considerem una amenaça. L’ideal de pare es trasllada, a mida que creixem i ens fem grans, en l’ideal d’home amb qui volem compartir la vida o fer un tram del camí. Molts cops no ens adonem de com d’arrelada està la seva presència en el nostre inconscient i triem parelles o relacions amb homes que perpetuen les qualitats del nostre pare o, tot el contrari, per rebel·lia o oposició al model patern que hem viscut. L’interessant de tot plegat és explorar quines qualitats de la personalitat masculina tenen significació per a nosaltres alhora de triar una parella i evitar ficar-s’hi de cap en relacions que no ens aporten allò que realment necessitem.

Ara bé, el rol del pare s’estén molt més enllà de la manera de relacionar-nos com a dones amb el sexe masculí. La seva presència ens genera, des de la més tendra infantesa, força, seguretat, confiança, coratge per fer front als reptes de la vida, capacitat d’establir límits, disciplina, respecte, compromís, capacitat de treball, propòsit a la vida i una infinitat de valors que configuren la nostra auto estima com a dones adultes. Aquesta estimació com a dones té una gran significació, en la mesura que dóna valor a la nostra feminitat, a la manera d’estar en el món, de resoldre conflictes, d’establir vincles en la sí de la família primer, i després, a mida que anem creixem, en el món de les amistats, relacions personals i projecció professional.

La presència del pare és indiscutible a molts nivells. Només posant-hi consciència podrem esbrinar quin és el llegat que ens ha deixat el nostre pare, aquell “home amb cor” que ens va transmetre molts aprenentatges.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.