La mirada de la mare

La relació mare-filla té un gran impacte sobre les dones adultes en gairebé tots els aspectes de la vida.

Totes som filles!

Ser filla i ser mare és una de les experiències més profundes que tota dona pot tenir en la seva vida.

La nostra mare ens acompanya a qualsevol part, està enterrada en el més profund del nostre ésser, afecta a les experiències que tenim sobre el món i sobre nosaltres mateixes. El nostre cos, i les nostres creences sobre ell, es formen en el terreny de les emocions, creences, pensaments i comportaments de la nostra mare. Ella ens mostra què és ser dona, com cuidar el nostre cos, les creences sobre la vida. De fet, cada filla està íntimament unida a la seva mare i a les dones per línia materna que l’han precedit.

La influència del llinatge matern és immensa i es transmet de generació a generació, en siguem o no conscients.

La relació mare-filla és una de les relacions més intenses que una dona pot experimentar, és la relació primera i l’essencial, té un poderós efecte sobre com relacionar-se amb la parella, fills, amics i amb una mateixa.

Pot ser una experiència meravellosa i reforçant o una experiència temorosa i invalidant. De fet, el dolor en el vincle mare-filla s’arrossega i abraça tota la vida com a dones, és una càrrega del passat que pot arribar a atrapar, limitar i debilitar.

La mirada de la nostra mare és una de les primeres lliçons que vam aprendre de ben petites sobre quina era la nostra vàlua. La qualitat de l’atenció que van rebre des de bebès determina, en part, com ens sentim de valuoses en la vida. Aquella mirada d’aprovació i reconeixement segueix tenint pes en el nostre empoderament femení. Si per qualsevol motiu, la mare va retirar l’estima, en qualsevol moment, quan no hem realitzat el que ella desitjava, sentim l’abandó per la manca d’aprovació i intentem recuperar, d’una manera o una altra, la seva atenció al despertar-se en nosaltres un sentiment de culpabilitat, fins el punt que pot acabar influint en el nostre benestar. Aquesta dinàmica va més enllà de si la filla s’ha independitzat i no viu amb la mare, si la mare ja és gran i potser té dependència de la filla, si hi ha una distància considerable entre on viu una i l’altra, si la mare està viva o no perquè es poden estar perpetuant rols dins l’àmbit familiar que no pertoquen ja. Sigui com sigui, el vincle mare-filla és intens i, de vegades, està fixat en patrons que ja no corresponen a les necessitats reals d’una i de l’altra, es perpetua el model nena-mare o, fins i tot s’inverteix, assumint la mare el rol de nena.

Ara bé, l’oportunitat com a dona adulta és transformar aquesta relació, redefinir-la, establir límits sans per ambdues bandes, sobre el contacte que es vol tenir, la periodicitat de les trobades, la qualitat dels encontres, els espais a compartir i una infinitat d’aspectes que poden enriquir la relació, deixant enrere malestars i incomoditats innecessàries.

Per tal que la transformació arribi és important responsabilitzar-nos de les pròpies accions i reaccions, de les ferides i dels ressentiments que continuen vius i, també, del propi potencial, per arriscar-se a viure la vida que es desitja.

Investigar en la personalitat més interna permet que les ràbies, rancúnies, temors, confusions, alegries, esperances, necessitats i valors aflorin a la superfície. Prendre consciència de quins resulten perjudicials, infantils i limitadors i quins són beneficiosos i convé conservar-los ens ajudarà a transformar la relació. Aquest procés de revisió de la relació amb la mare ens durà a modificar els models de comportament, sentiments i pensaments, per continuar creixent, més enllà de les limitacions. La sortida existeix, inclús en les relacions doloroses, es tracta de trobar la porta i començar a prendre consciència per superar les limitacions dels nostres condicionaments i observar què funciona i què volem deixar enrere.

Revisar la relació amb la nostra mare, acceptar la seva part humana, gens perfecta, valorar el que ens va transmetre, adonar-nos de quines habilitats necessitem encara desenvolupar per estimar-nos i cuidar-nos de manera saludable, ens condueix a sanar la relació i el llegat femení rebut, per poder transmetre’l, en unes millors condicions, a generacions futures. Només obrint la consciència, prenent decisions i passant a l’acció podrem transitar pel camí de transformació personal. És el que ens conduirà a convertir-nos en dones més integrades, lliures i plenes.

Si és del teu interès participar en els tallers de feminitat per explorar la relació mare-filla, t’acompanyo en aquest viatge d’auto aprenentatge i auto coneixement personal.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.