El cos és com un semàfor

Quina relació hi ha entre el nostre cos i un semàfor?

Certament, més d’una.

Els dos són esvelts, acostumen a estar drets, excepte quan una infortunada acció els tomba, els fa caure o malmet.

També emeten senyals codificades. Algunes denoten benestar, llibertat de moviment. D’altres precaució, la situació canviarà en breu. Ui! Alerta, un no es pot moure, ha de restar quiet, fins un nou avís.

Sí, hi ha més similituds de les que inicialment podria semblar. El curiós de tot plegat és que malgrat emetre senyals acostumem a saltar-les alegrament.

En un cas el cos ens parla amb les seves tibantors, sorolls varis, erupcions cutànies, inflamacions diverses. Avisos més que evidents que quelcom no rutlla i requereix una atenció immediata i una acció conseqüent de reparació amorosa.

En l’altre cas, és un objecte regulador del trànsit, harmonitzador de la convivència, equilibrador dels torns d’acció i aturada.

Bé, molts paral·lelismes!

Si tinguéssim més present el nostre cos a mode de semàfor ens sentiríem millor amb nosaltres mateixos: Podríem descansar més sovint o, si més no, amb certa periodicitat, per donar-li un cert equilibri que indubtablement necessita. Atendríem els avisos de precaució davant de determinades actuacions (excessos d’activitat, de menjar, de consumir productes poc saludables, de mantenir, o fins i tot forçar, postures incòmodes…). I, a l’aturar-nos a temps, evitaríem caure en les fases de prohibicions (no puc menjar això, no puc fer allò altre). Uf! Quantes limitacions per una vida tant curta.

I tot plegat té solució? Sí, i tant! Una mica d’atenció, un altre polsim d’escolta i grans dosis de cura amorosa.

Si vols experimentar benestar fes una ullada al nostre Bio Spa i prova algun dels nostres serveis.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.