Dona medicina

Des de l’antiguitat la dona ha tingut un paper rellevant en la cura de les malalties i les molèsties que presentaven els membres de la seva comunitat, si bé, la història els hi ha donat poc reconeixement. És més, molts cops la seva saviesa s’ha considerat una amenaça i per aquest motiu ha estat tapada, perseguida i, fins i tot, condemnada.

Crec important recollir aquesta saviesa ancestral femenina, honrar-la amb el reconeixement que es mereix, transmetre-la a generacions futures i aprofitar, l’àmplia varietat de coneixements adquirits durant generacions, per aprendre a cuidar-nos d’una manera natural i saludable.

Per recuperar la salut tradicionalment s’ha fet ús de les plantes aromàtiques i medicinals per alleugerir el dolor i retornar l’equilibri a l’organisme.

En les societats més antigues, la dona va tenir un rol de recol·lectora, cuidadora de la llar, cuinava els aliments de la família.

Les plantes eren considerades uns regals dels deus i aquells que dominaven el seu coneixement eren éssers especials, privilegiats, respectats. A l’antic Egipte disposaven de més de 150 plantes d’usos medicinals segons els papirs, i les sacerdotesses tenien coneixements mèdics, igual que les reines i algunes esclaves molt valorades pels seus remeis.

Durant segles la dona va exercir de metgesses sense reconeixement ni títol, passant per la història de puntetes, sense fer soroll. Durant els primers segles del cristianisme les sanadores desenvolupen els seus coneixements dins dels convents i monestirs, amb fins caritatius. A l’Edat Mitja hi ha una persecució contra les curanderes, magues, bruixes que vetllaven per la salut dels seus veïns, van ser marginades, i es va iniciar la caça de bruixes amb la Inquisició, acusades de fer pactes amb el diable. La dona no tenia accés a la universitat, els coneixements es transmetien de manera misteriosa.

La Història ha dedicat poca atenció a la participació de les dones en l’art de curar, molts cops han estat perseguides, torturades i mortes a la foguera, se’ls hi ha negat l’accés a l’ensenyament i se les ha desplaçat a llocs secundaris dins la sanitat.

Avui, amb aquesta ressenya, rendim homenatge a aquestes “dones medicina” anònimes.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.