Desconnectar o connectar

Quan pensem en les vacances el primer que ens ve és la possibilitat de desconnectar de les rutines, les obligacions del dia a dia, la monotonia o, fins i tot, per alguns, l’avorriment.

Si ens aturem un moment i parem a reflexionar, desconnectar és una paraula vinculada a interrompre la connexió o fluid entre aparells elèctrics, i en una accepció aplicada al món de les relacions significaria tallar la comunicació amb algú i, des d’aquesta perspectiva, ja no em resulta tant atractiva la paraula desconnectar.

És ben cert que quan s’acosten les vacances agafa més força els hàbits quotidians que ens atabalen o les persones de l’entorn proper que volem aparcar per un temps perquè ens aclaparen més del que voldríem o estaríem disposats a acceptar. És com si, de sobte, ja no poguéssim més…necessitem el descans…la famosa “vacatio”, que és l’origen de la paraula vacances. És el cansament acumulat el que molts cops altera substancialment la nostra percepció i troba com a escapatòria, ràpida i fàcil, de vegades, tenyida de certa fantasia poc realista, el desconnectar com a solució per a tots els mals, haguts i per haver.

I amb aquest panorama poc encoratjador, el que ve darrerament és que el “quid” de la qüestió es troba en el connectar. És a dir, el ritme vertiginós al que darrerament estem acostumats a viure, alimentat molts cops per l’ús excessiu i innecessari de la tecnologies que ens fa creure, superficialment, que estem assabentats del que passa al nostre voltant quan la realitat és que fa temps que no hem creuat cap paraula amb el nostre veí, no hem mantingut cap conversa amb el nostre amic/ga íntim/a i no sabem que li passa pel cap a la nostra parella, germans, fills o pares. De comunicació fluïda, res de res. I el que realment necessitem pel nostre propi benestar i, els dels que ens envolten i estimen, és tornar-nos a connectar amb els valors que per nosaltres són essencials (estima, temps per compartir, dedicació, gaudi, repòs, alegria…i una infinitat de sensacions plaents, divertides i nutritives), trobar espais de cuidar-nos, per reflexionar sobre què és el que ens importa, cap a on volem anar, quin somni ens queda per perseguir, en que volem invertir el temps, amb qui volem tenir la complicitat de viure aventures i experiències esbojarrades o converses a cau d’orella. Això són les vacances…temps per connectar amb allò que ens fa sentir vius!

 

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.