Archive for category: Espai de benestar

Hi ha dos conceptes sobre el temps: El lineal i el que no ho és. De fet, el temps és elàstic, el que succeeix és que a nosaltres, impulsats per l’afany de controlar-lo, de sentir-nos amos del temps, ens agrada encaixar-lo dins d’una agenda. I un cop aquí neix la sensació de “no disposar de temps”, “no tinc temps per…”, “estic tant ocupat/da…”.

Hi ha una altra dimensió del temps, la que podríem dir natural, cíclica. La natura ens la mostra (dia/nit; cicle lunar; solsticis/equinoccis, fins i tot, estacions), si bé aquí el transcurs dels moments, de les seqüències és flexible, forma part d’un moviment ondulant, al que fàcilment s’hi accedeix, si es disposa de la capacitat de fluir.

En què invertim el nostre temps és vital. Els petits moments tenen gran poder, fixem-nos, posem atenció i consciència, en omplir-nos d’allò que per a nosaltres és prioritari. Es tracta de mirar la globalitat del nostre temps, en què l’ocupem cada dia i triar, el que per a nosaltres és bo, satisfactori, especial, nutritiu.

Disposem de temps…només cal decidir què volem fer, què ens importa i construir la nostra vida a partir del que és prioritari per a cadascú.

El temps és una elecció personal…

Així que us faig arribar una proposta pels rituals de la Nit de Sant Joan.

Dedicar uns moments a reflexionar, “Quines són les prioritats per a mi?” A nivell personal, a nivell de relacions (parella, família, amics, coneguts…), a nivell professional.

A partir d’aquí, què vull cremar en el foc per deixar anar, per desprendre’m o per a que es transformi, ja que és un obstacle per a mi.

I un cop identificat aquest obstacle, quines són les meves prioritats, quins propòsits tinc en aquests aspectes de la meva vida (personal, relacional, professional) i vull sembrar a la terra la llavor, per a que a partir d’ara doni els seus fruits.

Recordar-vos que ens trobem sota la influencia del Solstici d’Estiu, un moment ben especial, perquè rebem el màxim de llum i, per tant, acumulem el màxim d’energia.

En la Nit Màgica de Sant Joan, si ens obrim a rebre la influència dels elements, afavorim la renovació interior.

“LA MEVA ÀNIMA TÉ PRESSA”

He comptat els meus anys i he descobert que tinc menys temps per viure d’aquí en endavant, que el que he viscut fins ara.
Em sento com aquella nena que va guanyar un paquet de dolços: Els primers els va menjar amb agrat, però, quan es va adonar que quedaven pocs, començar a assaborir-los profundament.
Ja no tinc temps per reunions interminables on els discuteixen estatuts, normes, procediments i reglaments interns, sabent que no s’aconseguirà res.
Ja no tinc temps per a soportar a persones absurdes que, malgrat la seva edat cronològica, no han crescut.
El meu temps és minsa com per a discutir títols.
Vull l’essència, la meva ànima té pressa…
Sense molts dolços en el paquet..
Vull viure al costat de gent humana, molt humana.
Que sàpiga riure, dels seus errors.
Que no s’envaneixi, amb els seus triomfs.
Que no es consideri electa, abans d’hora.
Que no fugi, de les seves responsabilitats.
Que defensi, la dignitat humana.
I que desitgi tan sols caminar al costat de la veritat i de la honradesa.
L’essencial és el que fa que la vida valgui la pena.
Vull envoltar-me de gent, que sàpiga tocar el cor de les persones…
Gent a qui els cops durs de la vida, els ha ensenyat a creixèr amb tocs suaus de l’anima.
Sí…tinc pressa…per viure amb la intensitat que només la maduresa pot donar.
Pretenc no desaprofitar cap part dels dolços que em queden…
Estic segura que seran més exquisits que els que fins ara he menjat.
La meva fita és arribar al final satisfeta i en pau amb els meus éssers estimats i amb la meva consciència.
Tenim dues vides i la segona comença quant te n’adones que només en tens una.

Text adaptat del Poema “Golosinas” de Mario de Andrade.

En unes dates en que estem paint les festes de Nadal i afloren per tot arreu excés de celebracions, àpats, regals, anuncis publicitaris amb imatges glamouroses que conviden a consumir productes i a imaginar la vida plena d’artificis, és interessant, aturar-se, re situar-se, inspirar per connectar amb l’alè de vida, preguntar-se, a veure… qui soc, cap a on vull anar, què és per a mi important, què em fa vibrar, amb què m’apassiono?

I des d’aquest espai de silenci sorgeix per a mi una paraula amb suficient entitat: Rituals.

Si atenem a la seva etimologia el ritual fa referència al ritu, entès com a pràctica establerta de caràcter sagrat o simbòlic. Si em deixo sentir que m’evoca, m’apareix un seguit d’accions i de gests, fets amb consciència, amb intenció, amb propòsit, que sorgeixen del cor, amb la voluntat de manifestar-se des de l’agraïment.

Com diu el poeta Jesús Aguado, en una entrevista concedida a “La Vanguardia” el passat 25 de desembre “avui la nostra vida és molt complexa, ens desborda, i per no perdre’ns en els laberints del món contemporani cal deixar-se guiar per la senzillesa i per l’experiència directa del quotidià”.

Per a mi és on cobra sentit el poder del ritual. En viure amb consciència el dia a dia, en agrair des d’un gest simbòlic tot allò que suposa benestar, salut, bellesa natural, gaudi.

Per aquest nou any desitjo desprendre’m d’automatismes, que en el meu dia a dia estiguin presents molts petits rituals diaris per agrair l’oportunitat d’encetar un dia nou; de cuidar el meu cos amb estiraments, exercicis energètics, massatges, meditacions; de reconfortar-me amb passejades a la natura; de nodrir-me amb aire pur i plats cuinats amb dedicació i amor, a base de productes i aliments ecològics; de compartir amb aquells que estimo il·lusions, alegries i tot allò que la vida, amb la seva bondat i abundància ens ofereix.

Benvingut Any Nou!

Just estem arribant a les acaballes de l’estiu, es barregen les imatges de les experiències viscudes, amb les sensacions que han deixat impregnades en el cos i en els records viure diferents moments a l’aire lliure.

És una combinació entre nostàlgia i satisfacció, i ben a prop es troba el tornar de nou a les rutines.

Sí, re emprendre les dinàmiques quotidianes té un matís d’esforç, de desencís, com si ens prenguessin un trosset de llibertat, la que sent l’ésser més instintiu que satisfà les necessitats més bàsiques i senzilles, i al mateix temps, les més preuades.

Per tal de no caure en el desànim, i fins i tot el pessimisme, que els dies de descans s’escolen entre les mans, us convido a desempolsar l’optimisme i portar la mirada cap a experiències de benestar:

• Fer-se un regal per cuidar-se: Un massatge sensitiu, relaxant, amb els aromes dels olis essencials.
• Compartir amb amics o amb la família àpats, trobades o una caminada a la natura.
• Contemplar les fantàstiques postes de sol del mes de setembre.
• Aprofitar els banys al mar, els banys de sol, els banys de fang o els banys aromàtics, per impregnar el cos i l’ànima de les bondats de la natura.
• Per servir un difusor amb essències de cítrics (mandarina, bergamota, llimona, yuzú, taronja dolça…) que ens encomanaran l’optimisme.

Desitjo que aquestes suggerències de benestar us facilitin un bon trànsit cap la rentrée.