Benestar essencial

S’acosta el Nadal amb tot el que això comporta: El tràfec s’instal·la…Els dinars amb la família, els sopars amb els amics per acomiadar l’any, les compres dels regals nadalencs, petites vacances per alguns…La llista del que per a cadascú significa aquestes festes és interminable i les emocions acostumen a estar a flor de pell.

En aquestes dates m’agrada dedicar moments per reflexionar sobre l’any que s’acaba, fer balanç, vaja, del que ha succeït, del que m’ha portat, del que he deixat anar…Contemplar la natura en el seu estat pur, banyar-me de la tranquil·litat de les nits llargues i dels dies serens; impregnar-me de la gratificació que suposa compartir amb els que estimo i, a la vegada, sentir la soledat desitjada, de regalar-me espais per a mi, per escriure, passejar, viatjar a llocs desconeguts, somiar…

La sinergia entre el compartir i el nodrir-me m’apropa al benestar essencial, a sentir l’agraïment pel gran regal que és la vida, amb els seus moments d’expressió d’alegria, de caliu, de riures i somriures, de salut, de llàgrimes dolces pel fet d’estar viva, de sentir el cos, de jugar amb els sentits, d’accedir a les emocions, de corre darrera dels desitjos profunds, de dansar amb les circumstàncies que toquen viure, d’acceptar les situacions adverses, de saltar els entrebancs per convertir-los, de vegades, en reptes, i d’altres, en aprenentatges, de cercar amb il·lusió els espais de benestar en el dia a dia.

Benvingut, Nadal, amb tot l’essencial que tu comportes!