L’empremta del pare

Nascudes en un món d’homes, el nostre pare és el primer referent masculí que tenim.

Encara que, aparentment, la relació amb el pare pugui semblar que no té tanta incidència com la de la mare en la nostra feminitat, perquè ella ens ha transmès la imatge i el rol de dona, no és ben bé així.

El pare ens condueix, de manera directa i inequívoca, a mirar-nos com a dones.

És més, malgrat les reivindicacions feministes aconseguides, el risc actual és que vivim i definim la nostra identitat femenina amb els patrons, els valors i la mirada masculina. Aquesta perspectiva ens empobreix, ens limita i ens allunya de la nostra essència femenina.

Des de ben petites vam crear una imatge del “pare ideal” i, moltes de nosaltres ens hem dedicat gran part de la vida a buscar el reconeixement patern. En el camí vam deixar enrere, que s’esvaïssin, les pròpies necessitats, per identificar-nos amb els desitjos del pare. Potser dedicant-nos al que ell volia, al que somiava i no va fer o allò totalment oposat que tenia projectat per a nosaltres. De vegades, assumint un determinat rol familiar o decantant-nos pel contrari com a signe de rebel·lió.

Tant és, sigui com sigui, la empremta del pare hi és.

Ens separa de la pròpia identitat, rebutgem aspectes femenins que considerem passius, improductius i, fins i tot, massa emotius. I caiem en el repte, el desafiament d’una carrera d’obstacles que ens condueix a demostrar que sabem pensar, tirar endavant soles, ser independents. El motor és l’eficàcia, l’objectiu i l’èxit professional, tenyit de prestigi, estatus social, títols acadèmics i masters, amanit amb una bona dosi de seguretat econòmica. Enfocades cap els resultats, sempre s’ha de fer perquè la vàlua personal deriva d’aconseguir quelcom més.

Hi ha molts aprenentatges en aquest sortir al món, com una “dona solar” que brilla, resolutiva i eficaç. Si bé, hi ha una part soterrada que ha perdut salut, energia i uns quants somnis en el viatge, per demostrar que val.

Només si mirem cap a dins i fem una introspecció cap a l’essència femenina podem retrobar la persona complerta que som. Aquella que integra en sí mateixa l’aspecte femení i masculí.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *