L’art de comunicar

La comunicació és de gran importància en la nostra vida perquè ens permet relacionar-nos amb les altres persones i amb el nostre entorn, en un doble sentit, expressant el que nosaltres sentim, volem, necessitem, desitgem i deixant que l’altre s’expressi. Aquí és on juga un paper molt important l’escolta i, sobretot, l’escolta empàtica, poder-se col·locar en les sabates de l’altre.

Per poder escoltar cal saber escoltar-se a un mateix, només si tenim connexió amb el nostre cos, percebem les tensions, l’energia que circula, identifiquem les emocions i les sensacions corporals podrem saber què hi ha més enllà de les paraules que l’altra persona està pronunciant, què ens vol transmetre en realitat, què necessita, què ens demana, què vol expressar. “Quan millor escoltem la nostra veu interior, millor escoltarem el que està succeint fora” Dag Hammarskjold.

Només des d’aquí podem establir una escolta empàtica, entesa l’empatia com una comprensió respectuosa del que l’altra persona està experimentant.

La veritable empatia requereix escoltar amb tot l’ésser, tal i com va dir el filòsof xinés Chang-Tzu: “Escoltar amb les oïdes és una cosa. Escoltar amb la ment és una altra, però escoltar amb l’esperit no està limitat a una sola facultat. Exigeix buidar totes les facultats. I quan les facultats estan buides, és tot l’ésser el que escolta. Llavors es produeix una percepció directe del que està davant d’un mateix, el que mai podria ser escoltat amb l’oïde o comprés amb la ment”.

L’empatia amb el demés només es produeix quan hem aconseguit desprendre’ns de totes les idees preconcebudes i judicis sobre ells. Al mantenir la nostra atenció en el que està succeint en l’interior dels demés els hi oferim una oportunitat d’explorar i expressar plenament el seu ésser intern. Quan la persona s’adona del que succeix en el seu interior ha rebut una comprensió empàtica plena experimenta una sensació de sentir-se alleugerit.

D’altra banda, per mantenir una comunicació amb els altres és important posar l’atenció en com ens expressem per tal de facilitar que el diàleg flueixi.

Aquest nivell cobra especial rellevància l’asserrtivitat, una actitud important a l’hora de com ens expressem i defensem els nostres drets, posicions, interessos, necessitats, desitjos… sense envair els dels demés. Requereix una actitud de fermesa en relació al que succeeix, al que considerem acceptable o no, el que ens condueix a fixar també límits conscients per poder mantenir relacions més harmonioses, de més qualitat, que valguin la pena i que facilitin la comprensió mútua.

La qüestió és expressar-nos de tal manera que l’altre rebi el missatge sense tancar-se. Si les paraules li arriben com a crítiques o judicis es col·locarà a la defensiva, es resistirà o se sentirà amenaçat. Una altra possible reacció és que la persona actua a la nostra petició per por, vergonya o culpa, el que genera ressentiment i una disminució important de l’autoestima. En ambdós casos la relació es ressenteix i no hi ha una resposta compassiva a les necessitats de cada persona.

M’agrada utilitzar l’expressió comunicació conscient per referir-me a aquesta manera de comunicar en la que hi ha presència, connexió amb el que ens passa, sentim i necessitem, gentilesa en expressar-lo per mantenir el vincle, la relació amb l’altre, respectar-lo i no ferir-lo.

És determinant el mode en què ens expressem i en què escoltem als demés, a partir de l’escolta profunda, el respecte, l’empatia. Només així es fa possible expressar des del cor, obrir-nos a la compassió, accedir a l’harmonia i profunditat en les relacions, al benestar en la nostra vida.

0 comentaris

Escriu un comentari

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *