Emocions a flor de pell

En uns moments de convulsió social i política, les emocions es troben a flor de pell.

Determinades situacions desperten valors essencials com la justícia, la solidaritat, la llibertat, l’expressió, la dignitat, la comunicació, el diàleg, la compassió, l’acceptació de la diferència i de la diversitat… En aquest context, la dificultat per gestionar la frustració i la impotència es respira en l’aire. Ben bé costa definir què està impregnant l’ambient, quines sensacions tenyeixen les converses que tenim a diari amb aquells que es creuen en la nostra quotidianitat. El cert és que estem sensibles, amb un grau de contenció més que admirable.

Quan les emocions afloren a nivell col·lectiu com està succeint actualment, més enllà de les circumstàncies externes que serveixen com a detonant, és interessant preguntar-se: Què em succeeix a mi amb el que passa? Què em ressona dins del meu món intern? En quines situacions de la meva intimitat sento l’enuig, la ràbia, la frustració, la impotència? Quan és que sento que no se’m respecta o no soc vist o tingut en compte per l’altre? Quan sento que els meus drets o la meva llibertat d’expressió queda anul·lada? I no cal que sigui un fet, una circumstància, una situació que realment ens trasbalsi. La mirada convé dirigir-la al quotidià, a les relacions que mantenim al nostre voltant. Si ens aturem, com avui, per un moment i obrim aquest espai de reflexió, sorgeix un seguit de situacions a tenir en compte, que mereixen ser contemplades, per a ser ateses i que suposin una millora en la nostra qualitat de vida.

Per centrar-nos en una emoció de les que darrerament està més a flor de pell, l’enuig, en les seves diferents manifestacions – ràbia, còlera, ira, frustració- és de gran ajut sentir-la en el cos. Aquesta és la manera de prendre consciència que és puntual, fugaç, podríem dir. Només quan deixem que prengui dimensió a nivell mental és quan pren embranzida i s’instal·la, per alimentar-se amb pensaments recurrents i crítics que acaben dibuixant un bucle del que resulta difícil sortir-se’n. La clau és permetre sentir-la en el cos i un cop donada l’oportunitat d’ experimentar les sensacions que produeix, decidir, quin mecanisme de descàrrega volem utilitzar per alliberar-la, quin és el moment ideal per dur-ho a terme, quin espai triem per fer-ho, en quin ambient protegit per a nosaltres i també blindat perquè no lesioni ni involucri a d’altres. Entre sentir aquesta emoció i alliberar-la hi ha un temps, un espai, una pausa, i nosaltres decidim quan s’ha de produir perquè sigui saludable.

I el procés continua…un cop alliberada adequadament l’emoció d’enuig, és profitós, escoltar-se per ressituar-se, reafirmar-se, expressar amb claredat i asertivitat què és necessita i passar a l’acció, d’una manera pacífica, serena i empàtica.

Aprendre a gestionar les emocions ens dibuixa el camí que ens conduirà a la maduresa emocional i a unes relacions de qualitat.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *