El viatge de l’heroïna

Hi ha moments en la vida de les dones que les circumstàncies sacsegen amb força, es trontollen els pilars en els que ens sustentem (família, feina, parella, salut, amistats…) i entrem en un espai que costa gestionar.

S’inicia un viatge cap a les profunditats de l’ésser, alguna situació empeny, pot ser l’arribada de la menopausa, la pèrdua d’algun ser estimat, la separació de la parella, la independència dels fills, una malaltia, quedar-se sense feina o voler fer un canvi professional, entre d’altres. Tant és, el fet, el sentir és que ja no serveix mantenir-se en el mateix lloc, cal un canvi, abandonar la zona de confort i començar la recerca. El que costa és transitar pel camí quan no hi ha un full de ruta, ni fites que indiquin cap a on anar. S’entra en un buit existencial, en la desorientació absoluta, en el flotar sense direcció ni encert. Es visiten els dimonis interiors, afloren les pors i les inseguretats.

En la “nit fosca de l’ànima” sorgeixen preguntes transcendentals, vitals: Qui sóc? Què faig amb la meva vida? On estan els meus somnis? Cap a on vull anar? Amb qui vull estar?

Cauen les màscares, es veuen clarament els condicionants que ens tenen atrapades: Prestigi professional; confort o comoditat al nivell que sigui; compromisos econòmics superflus i inassumibles que hipotequen l’ànima; relacions buides mancades d’autenticitat; persones que xuclen l’energia; rols imposats (la mare perfecta i disponible a tota hora, l’executiva o professional competent, la super dona que arriba, a tot i més, i fa malabaristes per atendre infinitat de fronts…)

Qui soc jo? I un dia sorgeix la connexió amb la força interior, la guerrera de l’amor desplega el seu potencial, deixa les cartes damunt de la taula, regira l’habitacle interior, ho posa tot potes amunt per després endreçar i mostrar aquells desitjos amagats, oblidats, les necessitats desateses, l’acceptació amorosa de l’ésser més autèntic. Infundeix el coratge que necessitem per manifestar-nos tal i com som, per re-adreçar-nos cap allò que el cor i l’ ànima demanen, per reconstruir una nova identitat.

És un viatge solitari, d’auto coneixement i d’autoaprenentatge, el que iniciem les dones, el viatge de l’heroïna, si bé podem sentir-nos acompanyades pel cercle de dones que sosté davant dels sotracs, que escolta sense judici, que comparteix des de l’experiència i la vivència, que nodreix en profunditat les qualitats femenines perquè es despleguin, s’integrin, s’equilibrin amb les qualitats masculines, en el camí de la vida, cap el benestar.

0 comentaris

Escriu un comentari

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *