Un Nadal amb Essència
Aquest Nadal compartim les pèrdues, de persones estimades, d’abraçades postergades, de somriures amagats darrera la mascareta. I de rutines esmicolades.
Queden lluny les corredisses per fer les darreres compres nadalenques, decidir a quina festa anar per Cap d’Any o com col·locar els convidats a la taula per llimar les converses compromeses durant els àpats.
I com quan es tanca la porta s’obre una finestra, el vent d’aquest hivern avançat porta nous aires. Ve amb brisa fresca i convida a entomar la incertesa, que es diu aviat i costa d’acostumar-s’hi.
Per a què pensar tant en com serà el futur? Què en trèiem d’imaginar quan s’acabarà aquesta pandèmia que s’emporta vides, somnis i hàbits massa consumistes, molts cops insostenibles a diferents nivells?
Ja fa temps que crec que les coincidències no existeixen i que de les experiències se n’aprèn, especialment, de les doloroses. A l’igual que només quan es travessa el llindar d’allò que veritablement fa mal, arriba el canvi. Opto per no barallar-me amb les circumstàncies, deixar anar les expectatives en un realitat diferent, que és la que ens toca viure, i encarar el Nadal com el que és per moltes cultures, el començament d’un nou naixement. Més enllà de les creences personals, religioses i espirituals de cadascú, la natura marca el ritme, el compàs i l’esdevenir de la vida. S’acosta el solstici d’hivern, en el que el sol estarà immòbil tres dies, sense recorregut remarcable en el cel. Quiet, atent, expectant a que la llum comenci el seu despertar, que culminarà sis mesos després amb el solstici d’estiu.
Aprofitem aquest bri de llum, fem-la créixer amb nous propòsits, escalfem-la amb aquells desitjos que neixen del cor i ressonen amb la nostra Essència.
