Un Nadal amb Essència

Aquest Nadal compartim les pèrdues, de persones estimades, d’abraçades postergades, de somriures amagats darrera la mascareta. I de rutines esmicolades.

Queden lluny les corredisses per fer les darreres compres nadalenques, decidir a quina festa anar per Cap d’Any o com col·locar els convidats a la taula per llimar les converses compromeses durant els àpats.

I com quan es tanca la porta s’obre una finestra, el vent d’aquest hivern avançat porta nous aires. Ve amb brisa fresca i convida a entomar la incertesa, que es diu aviat i costa d’acostumar-s’hi.

Per a què pensar tant en com serà el futur? Què en trèiem d’imaginar quan s’acabarà aquesta pandèmia que s’emporta vides, somnis i hàbits massa consumistes, molts cops insostenibles a diferents nivells?

Ja fa temps que crec que les coincidències no existeixen i que de les experiències se n’aprèn, especialment, de les doloroses. A l’igual que només quan es travessa el llindar d’allò que veritablement fa mal, arriba el canvi. Opto per no barallar-me amb les circumstàncies, deixar anar les expectatives en un realitat diferent, que és la que ens toca viure, i encarar el Nadal com el que és per moltes cultures, el començament d’un nou naixement. Més enllà de les creences personals, religioses i espirituals de cadascú, la natura marca el ritme, el compàs i l’esdevenir de la vida. S’acosta el solstici d’hivern, en el que el sol estarà immòbil tres dies, sense recorregut remarcable en el cel. Quiet, atent, expectant a que la llum comenci el seu despertar, que culminarà sis mesos després amb el solstici d’estiu.

Aprofitem aquest bri de llum, fem-la créixer amb nous propòsits, escalfem-la amb aquells desitjos que neixen del cor i ressonen amb la nostra Essència.

L’empremta del pare

Nascudes en un món d’homes, el nostre pare és el primer referent masculí que tenim.

Encara que, aparentment, la relació amb el pare pugui semblar que no té tanta incidència com la de la mare en la nostra feminitat, perquè ella ens ha transmès la imatge i el rol de dona, no és ben bé així.

El pare ens condueix, de manera directa i inequívoca, a mirar-nos com a dones.

És més, malgrat les reivindicacions feministes aconseguides, el risc actual és que vivim i definim la nostra identitat femenina amb els patrons, els valors i la mirada masculina. Aquesta perspectiva ens empobreix, ens limita i ens allunya de la nostra essència femenina.

Des de ben petites vam crear una imatge del “pare ideal” i, moltes de nosaltres ens hem dedicat gran part de la vida a buscar el reconeixement patern. En el camí vam deixar enrere, que s’esvaïssin, les pròpies necessitats, per identificar-nos amb els desitjos del pare. Potser dedicant-nos al que ell volia, al que somiava i no va fer o allò totalment oposat que tenia projectat per a nosaltres. De vegades, assumint un determinat rol familiar o decantant-nos pel contrari com a signe de rebel·lió.

Tant és, sigui com sigui, la empremta del pare hi és.

Ens separa de la pròpia identitat, rebutgem aspectes femenins que considerem passius, improductius i, fins i tot, massa emotius. I caiem en el repte, el desafiament d’una carrera d’obstacles que ens condueix a demostrar que sabem pensar, tirar endavant soles, ser independents. El motor és l’eficàcia, l’objectiu i l’èxit professional, tenyit de prestigi, estatus social, títols acadèmics i masters, amanit amb una bona dosi de seguretat econòmica. Enfocades cap els resultats, sempre s’ha de fer perquè la vàlua personal deriva d’aconseguir quelcom més.

Hi ha molts aprenentatges en aquest sortir al món, com una “dona solar” que brilla, resolutiva i eficaç. Si bé, hi ha una part soterrada que ha perdut salut, energia i uns quants somnis en el viatge, per demostrar que val.

Només si mirem cap a dins i fem una introspecció cap a l’essència femenina podem retrobar la persona complerta que som. Aquella que integra en sí mateixa l’aspecte femení i masculí.

Renéixer des del cor

Aquesta primavera és ben especial. El covid-19 ha arribat amb força devastadora, expansiva, podríem dir, inesperada, perquè no hem sabut calcular amb antelació els estralls que era capaç de produir.

En aquests moments la quotidianitat de tots s’ha vist alterada, fins el punt de trobar-nos en un confinament a casa que s’entreveu més llarg del que inicialment ens han fet creure. Com també intuïm que res serà com abans. Tant de bo, aquesta experiència ens faci desempolsar valors en desús, com la reflexió, la presència, la presa de consciència, la solidaritat, la generositat, la col·laboració, l’auto responsabilitat, el respecte per la natura. I tots plegats apostem pel bé comú i mirem més enllà dels propis interessos. Sí, les reflexions són necessàries més que mai, i aquesta primavera venen entrellaçades amb actuacions, perquè si no prenem acció immediata, res haurà canviat realment.

Sigui com sigui, avui la primavera arriba puntual a la seva cita.

Presumida com sempre, amb el seu mantell verd. Les plantes estan ufanoses al nostre Espai de Benestar, immaculades després de la pluja de fa un parell de dies. La infinitat de sons es perceben amb claredat. Ara que regna el silenci humà imposat, s’escolta el raucar d’una granota aquí, el cant de la mallerenga allà, el brunzit de les abelles que viatgen lliurement de flor en flor. Aquesta és l’essència del benestar.

I tant de bo tot aquest esclat de vida ens arribi ben a dins, per definitivament quedar-s’hi.

Avui, més que mai, el verd que ens envolta ressona com el color de l’esperança.

Personalment vibro molt en aquesta estació, és la que em va veure néixer fa uns quants anys. Així que el meu desig és renéixer de nou, des del cor, i us convido a escoltar una meditació que us facilitarà alinear-vos amb el batec de la nova estació, per poder pensar, actuar i sentir des de la coherència cardíaca. La trobareu al facebook.

Bona primavera a tot@s!

El perfum de les plantes medicinals

Les plantes aromàtiques i medicinals, o oloroses, com alguns els hi agrada anomenar, són un obsequi generós de la natura.

Sense cap mena de pretensió deixen anar perfums. La intensitat, la persistència, la qualitat dels aromes pot dependre de molts factors. Els nutrients, la composició de la terra. Les fases de la lluna. Més o menys pluja, dies assolellats o no tant. Les ràfegues de vent i la direcció que prenen, dinamitzen l’espai i el converteixen en un exquisit jardí aromàtic.

La paleta d’aromes està impregnada de matisos olfactius. És una seductora invitació a afinar bé el nas.

La fragància que arriba de les plantes aromàtiques i medicinals està proveïda de l’habilitat de desempolsar les memòries olfactives que es troben ben emmagatzemades en el nostre interior. Poden ser vivències que, a simple vista, resulten insignificants, fins i tot, d’allò més quotidià. Són aquestes, precisament, les que tenen un calatge més profund, perquè ens condueixen a recuperar fragments d’imatges i retalls d’experiències de benestar. El sentit de l’olfacte ajuda a reconstruir el calidoscopi de les percepcions sensitives i en crea de noves. Al tocar les plantes aromàtiques ens obrim a noves sensacions, els seus perfums provoquen impressions desconegudes.

Els tallers que hem programat aquesta primavera faran descobrir les propietats medicinals de les plantes del nostre jardí mediterrani, a partir de l’estampació que l’aroma desperta en cadascú de nosaltres. El perfum que desprèn cada planta pot arribar a canviar l’estat d’ànim, produir un efecte energètic específic o conduir a un record arrelat ben a dins. El que realment és extraordinari és prendre consciència de la vinculació afectiva genuïna que podem tenir amb cada planta.

La llum de la consciència

Obrir-se a la vida, a l’alegria, al sentiment de connexió i a la sensació de finalitat. El nostre pas per la vida no és intrascendent, té un sentit. Trobar-lo, posar-hi consciència que les nostres paraules, actes i pensaments tenen una incidència en el que ens envolta -persones, éssers vius, natura…- ens dóna l’orientació cap a on caminar i definir quin és el proper pas.

Com t’afecten els canvis en la teva vida? Quin és el nivell de satisfacció que tens amb el viscut? Com et sents amb la teva vida? A què et sents agraït? Què pots canviar per a ser feliç?

Treure el millor de cada dia, experimentar petits moments de benestar, assaborir els plaers quotidians pot ser la clau.

Un paradís natural

Cadascú tenim un o varis llocs que ens agraden, ens resulten familiars, ens fan sentir bé, ens captiven per la seva bellesa, immensitat, singularitat…Diversos són els motius que fan que ens sentim atrapats per un indret fins el punt de sentir l’impuls irrefrenable de tornar-hi.

Si, a més a més, el nostre espai preferit és un paradís natural, la sensació de benestar és immensa perquè ens omple de vitalitat i, mai millor dit, és l’expressió de que la vida està present en qualsevol petit racó i això ens nodreix d’una manera molt especial, creem un vincle amb l’espai, s’impregna en el nostre ésser de tal manera que, només recordar-lo, desperta en nosaltres tot un seguit de sensacions agradables, plaents…

A l’estiu que ens agrada especialment passejar, fer excursions, viatjar…val la pena anar a la recerca d’aquest indret que per a cadascú de nosaltres és la imatge del paradís natural.

Trobar-lo és un regal que la Natura ens ofereix!

Compartir per a celebrar

Entrem dins de la intensitat de l’estiu, una estació que ens impulsa a viure, a experimentar, a viatjar. Sorgeix amb força la necessitat de conèixer coses noves, d’estar amb contacte amb la natura, de fer activitats a l’aire lliure i, sobretot, de compartir amb la família, amb amics, de comunicar i conversar, d’expressar, de ballar a les nombroses festes populars…

En aquest moment cobra especial sentit per a nosaltres sortir de dins cap a fora, expandir-nos, sentir-nos vitals i neix aquesta necessitat de l’ésser humà de fer-ho en companyia.

Us animo a fer un pas més enllà…gaudir, sentir el plaer que suposa celebrar…El fet d’encetar un nou dia, de percebre que estem vius, que tenim salut, que sortosament les necessitats bàsiques estan cobertes, que estem envoltats d’una natura generosa i de gent que ens estima… Connectar amb l’agraïment ens obre la porta a una sensació de plenitud indescriptible. Val la pena posar-li consciència i experimentar-la.

Benvingut estiu, amb tota la teva generositat!