Desconnectar o connectar

Quan pensem en les vacances el primer que ens ve és la possibilitat de desconnectar de les rutines, les obligacions del dia a dia, la monotonia o, fins i tot, per alguns, l’avorriment.

Si ens aturem un moment i parem a reflexionar, desconnectar és una paraula vinculada a interrompre la connexió o fluid entre aparells elèctrics, i en una accepció aplicada al món de les relacions significaria tallar la comunicació amb algú i, des d’aquesta perspectiva, ja no em resulta tant atractiva la paraula desconnectar.

És ben cert que quan s’acosten les vacances agafa més força els hàbits quotidians que ens atabalen o les persones de l’entorn proper que volem aparcar per un temps perquè ens aclaparen més del que voldríem o estaríem disposats a acceptar. És com si, de sobte, ja no poguéssim més…necessitem el descans…la famosa “vacatio”, que és l’origen de la paraula vacances. És el cansament acumulat el que molts cops altera substancialment la nostra percepció i troba com a escapatòria, ràpida i fàcil, de vegades, tenyida de certa fantasia poc realista, el desconnectar com a solució per a tots els mals, haguts i per haver.

I amb aquest panorama poc encoratjador, el que ve darrerament és que el “quid” de la qüestió es troba en el connectar. És a dir, el ritme vertiginós al que darrerament estem acostumats a viure, alimentat molts cops per l’ús excessiu i innecessari de la tecnologies que ens fa creure, superficialment, que estem assabentats del que passa al nostre voltant quan la realitat és que fa temps que no hem creuat cap paraula amb el nostre veí, no hem mantingut cap conversa amb el nostre amic/ga íntim/a i no sabem que li passa pel cap a la nostra parella, germans, fills o pares. De comunicació fluïda, res de res. I el que realment necessitem pel nostre propi benestar i, els dels que ens envolten i estimen, és tornar-nos a connectar amb els valors que per nosaltres són essencials (estima, temps per compartir, dedicació, gaudi, repòs, alegria…i una infinitat de sensacions plaents, divertides i nutritives), trobar espais de cuidar-nos, per reflexionar sobre què és el que ens importa, cap a on volem anar, quin somni ens queda per perseguir, en que volem invertir el temps, amb qui volem tenir la complicitat de viure aventures i experiències esbojarrades o converses a cau d’orella. Això són les vacances…temps per connectar amb allò que ens fa sentir vius!

 

Un viatge sensitiu

Viatjar ens fa feliços perquè estimula la nostra ment, ens permet explorar noves sensacions, ens fa sentir vitals.

De fet, és l’acumulació d’experiències noves i els records que s’emmagatzemen respecte a les mateixes els que ens donen plaer i gaudi en el moment i un benestar que es prolonga en el temps, de tal manera que s’incrementa a llarg termini.

Viatjar, o,el que és el mateix, tenir una experiència de benestar, ens facilita desconnectar del ritme frenètic i de les obligacions del dia a dia, contemplar un entorn natural, relaxar-nos o descobrir una experiència sensitiva nova.

Permetre espais de descans és bo per a la nostra salut: A nivell emocional ens fa sentir contents, a nivell corporal ens relaxa, a nivell mental ens ajuda a desconnectar de la roda de pensaments, inquietuds i preocupacions. Està comprovat que si ens enfrontem a la novetat, a la varietat i al repte, el nostre cervell s’estimula i crea noves connexions i, amb elles, noves neurones. Si li oferim la possibilitat de descobrir nous espais, sensacions olfactives, tàctils, gustatives i sonores, el mantenim sa i actiu.

Un dels propòsits d’Essència, el nostre Espai de Benestar, és oferir un viatge sensitiu, a través del nostres Circuits de Benestar, tractaments facials i corporals naturals i massatges terapèutics per estimular tots els teus sentits.

Gaudeix en les teves vacances, o en el teu temps d’oci, d’una experiència saludable amb nosaltres!

El poder curatiu del fang

El fang, les argiles, els llims, són substàncies naturals que des de ben antic s’ha fet servir per les seves propietats terapèutiques.

Els banys de fang que oferim al nostre Espai de Benestar combinen a la perfecció la vessant lúdica i terapèutica.

Lúdica perquè, d’una manera divertida i distesa, facilita redescobrir la textura untuosa del fang que de ben petits, en un moment o altre, vam experimentar i el món de possibilitats creatives que això ens oferia com a nens/es encuriosits per fer castells de sorra, pastetes o qualsevol altre construcció que les nostres mans pogués modelar.

Terapèutica perquè el fang té nombroses propietats, entre elles destaca la capacitat d’absorbir el calor intern i, per tant, actua com a gran anti-inflamatori, alleugereix el dolor articular i muscular, a la vegada que re-mineralitza i regenera els teixits danyats, afavorint la cicatrització. Així mateix, és molt efectiu davant les picades d’insectes (mosquits, vespes, mosca negra…) produint un efecte calmant remarcable que s’agraeix d’immediat al sentir la frescor a la pell inflamada. D’altra banda, ajuda a eliminar toxines de l’organisme, absorbeix impureses i és un bon depuratiu. També és molt remarcable la seva acció sedant, ja que facilita que el cos s’afluixi, tant de tensions físiques com emocionals o mentals, el que permet viure una experiència de benestar.

Submergir el cos en fang és una vivència sensitiva que val la pena experimentar, no només per la sensació untuosa d’aquest element natural que és summament agradable a l’entrar en contacte amb la pell sinó, molt especialment, per l’efecte holístic de benestar que aporta a l’organisme, deixant-lo suau, flonjo, relaxat i amb els sentits ben desperts i estimulats.

Més enllà de la pell

“Bajo la piel se ocultan deseos nunca formulados, aflicciones recónditas, marcas invisibles”. Isabel Allende.

La pell és un dels òrgans importants del cos humà, el més gran, el que ens embolcalla completament i ens protegeix. Sense ella no podrien respirar ni el nostre cos funcionaria adequadament. És un escut que amorteix els cops que pot rebre el cos (contusions, rascades, ferides), actua com una funda de protecció que té la missió de no deixar passar res que pugui resultar nociu (agents patògens com les bactèries i els microbis).

Més enllà d’aquesta important barrera de protecció, té altres qualitats remarcables, és una extensió del cervell, per això la salut de la pell està íntimament lligada a l’estat nerviós, pateix l’estrès i la dificultosa gestió de les emocions. Per aquest motiu tocar i fer massatge sobre la pell té un efecte positiu perquè els músculs es relaxen, s’estimula la micro circulació, es nodreix des de l’interior, el rostre es torna més radiant i el cos més flexible.

Si el massatge és bo per preservar la salut de la pell al facilitar que es mantingui nodrida i hidratada amb els preparats aromàtics que s’utilitzen alhora de fer un tractament d’aquest tipus, la mobilització del teixits també li permet donar a l’organisme un funcionament harmònic, lliure de tensions, contractures i molèsties articulars, musculars o funcionals.

L’estimulació de la pell a través del sentit del tacte dóna pas a una dimensió que va més enllà de la pell, entesa com un òrgan corporal o físic. Les mostres d’afecte (carícies, abraçades, petons…) a nivell més íntim o social, o els massatges terapèutics que pot rebre, condueixen a experimentar sensacions físiques, emocionals, energètiques que ajuden a connectar amb records oblidats, desbloquejar estancaments per manca de fluïdesa de la circulació i de l’energia o per a no haver tractat en el seu moment bloquejos emocionals.

Sigui como sigui, el cos té memòria i enregistra les situacions i les experiències, agradables i desagradables, viscudes. La pell funciona com una barrera de protecció, si bé, no és infranquejable a un nivell més subtil i energètic. Convé tractar-la amb cura, despertar-la, mimar-la per alliberar les possibles cuirasses que ha anat construint, al llarg del temps, per a protegir-se de les agressions externes. Mereix viure sense una càrrega, de vegades, força pesada. Obsequiar-la amb un massatge terapèutic, conscient, amb fragàncies que embolcallen i curen, és una manera saludable d’acaronar-la.

Tacte conscient

L’ésser humà, des del naixement, té necessitat de ser tocat. A través de les mans rep nutrició afectiva, escalfor, mims, expressions de tendresa i estima.

Si un nadó no rep aquestes atencions pateix molt, capta instintivament aquesta carència, que pot arribar a frenar el seu desenvolupament físic i psíquic.

A mesura que anem creixent, molts cops els condicionaments socials i culturals, fan que establim barreres físiques al nostre voltant i ens allunyem, mica a mica, de l’expressió de l’afecte a través del contacte físic, siguin abraçades, petons, carícies…

Com a éssers adults continuem necessitant el tacte per a nodrir-nos. Aquest és un sentit instintiu que observem en el món animal, molts cops, vinculat al joc. I allò que ve de l’instint tenim tendència a aparcar-ho per por, vergonya, incomoditat o, senzillament, desconnexió del cos i de les sensacions que ens donen plaer, calidesa, confiança, seguretat, relaxació i benestar.

Estimular el sentit del tacte és molt gratificant perquè arriba a transmetre amb nitidesa els sentiments sense fer ús de la paraula. Si hi posem consciència, des de la presència, podem oferir molt als que estimem i ens envolten i, alhora, rebre les mostres d’afecte i estima dels altres, per establir un autèntic intercanvi de cor a cor.

Si no és té l’hàbit de fer-ho pot semblar que no hi estem fets pel sentit del tacte. Aquesta creença limitadora convé desmuntar-la poc a poc. Per aconseguir-ho es pot experimentar amb la pròpia pell i aprendre a identificar la textura, la temperatura, la sinuositat dels diferents racons del cos, acompanyant el moviment de les mans d’una mirada amorosa. Una altra experiència enriquidora és experimentar un massatge sensitiu per conduir l’atenció cap el despertar de les sensacions del cos. Com a terapeuta corporal, en el moment de donar un massatge el tacte m’ofereix molta informació sobre com es troba la persona, a nivell corporal, energètic i emocional. Em resulta fascinant prendre consciencia com cada cos és diferent, ben singular, i cada pell, també. En canvi, en el moment de rebre un massatge, la vivència és totalment diferent, en el sentit que valoro especialment la sensació d’afluixar-me, de deixar anar, d’entregar-me poc a poc i, al mateix temps, el privilegi de sentir-me cuidada i tractada gentilment per qui m’està donant el massatge. Per a mi, és un dels plaers de la vida, un regal que intento preservar sí o sí. Realment, permetre’ns rebre un massatge ens obre la porta a la consciència corporal, a un sentir més connectat amb les necessitats del moment present. Per això, un cop familiaritzats amb el propi tacte, convé fer el pas i atrevir-nos a interaccionar, a expressar-nos amb aquelles persones de confiança, de manera respectuosa, escollint l’entorn i l’ocasió adient, per fer petites mostres d’afecte i observar, al mateix temps, quines sensacions desperta aquest intercanvi tàctil en el nostre cos i ànim.

Expandir el tacte conscient en les nostres relacions fa que aquestes siguin més humanes i properes, donen la possibilitat de que neixi un vincle més fort i amorós. Tots, sense excepció, necessitem aquest tipus de nutrició, posar-hi consciència és el primer pas cap a una comunicació més enriquidora.

Un nou començament

Iniciem un nou any i amb ell tenim l’oportunitat de dirigir la nostra atenció i intenció a nous propòsits.

Com l’eix vertebrador d’aquest projecte és accedir al Benestar per integrar-lo en la nostra vida, he deixat córrer la imaginació cap a possibles actituds, sensacions, actuacions…que condueixen directes al Benestar.

Són 12 propòsits de benestar per aquest any, un per a cada mes, tu tries en quin ordre vols experimentar-los o potser, aquestes suggerències, et serveixin d’inspiració per sentir més benestar en el teu dia a dia i atrevir-te amb nous estímuls.

  • Trobar un MOMENT DE BENESTAR diari/setmanal, segons les teves necessitats.
  • Fer EXERCICI FÍSIC: Anar caminant a la feina, incorporar una passejada a la natura cada setmana, fer una excursió al mes…
  • Fer-te un MASSATGE al mes.
  • COMPARTIR AFICIONS amb amics.
  • Proposar-te viure una EXPERIÈNCIA NOVA amb cada estació.
  • Incorporar HÀBITS ALIMENTARIS SALUDABLES: Menjar els productes que ofereix cada estació; consumir més productes de producció ecològica; comprar a productor locals; menjar a casa sempre que puguis; cuinar els teus propis àpats…
  • Fer un VIATGE a l’any per descobrir un indret nou, que et resulti suggerent.
  • Dedicar, un o dos dies a la setmana, a CUINAR un plat que t’agradi.
  • Establir una CITA SETMANAL AMB TU MATEIX/A per MIMAR-TE: Servei de perruqueria, manicura, pedicura, massatge, preparar-te una banyera aromàtica, llegir un bon llibre, escoltar la teva música preferida, assistir a un concert o a una exposició d’art…
  • Reservar un espai setmanal per EXPANDIR LA TEVA CREATIVITAT.
  • Dedicar un ESPAI DIARI ÍNTIM per reflexionar, meditar, agrair, fer afirmacions positives, visualitzar el teu futur o somiar.
  • Apuntar-te a un CURS que desperti la teva curiositat i inquietud per aprendre sobre creixement personal, arts plàstiques, música, jardineria o qualsevol altra afició que portes temps post posant… Ara ha arribat el moment!

Posar-hi la intenció és el primer pas del nou començament.

Bon Any a tot@s!

 

Moments de benestar

Fa dies que per diferents mitjans m’arriben articles i llibres escrits sobre el moviment HYGGE, que es caracteritza per “el plaer de les petites coses”, “l’art de crear intimitat”, “el confort de l’ànima”, “l’absència de molèsties”, “el plaer de la presència de coses reconfortants”, “unió acollidora”.

Els danesos són mestres en assaborir moments, plaers quotidians que donen sentit a la vida. Ells tenen el seu propi model de felicitat, el hygge, basat especialment en la calidesa i la intimitat emocional. Estan tant interessats en la felicitat que disposen a Copenhague d’un Institut d’Investigació de la Felicitat per estudiar-la, determinar les seves causes i, sobretot, per millorar la qualitat de vida de l’ésser humà.

L’anomenat hygge (es pronuncia hiu-gue; jigue, jig o jiuga, en realitat no es tan important com es digui, perquè és quelcom que es sent) és una actitud vital per la qual cadascú té la capacitat de reconèixer les petites coses que el fan sentir feliç, tracta de buscar-les, gaudir-les, compartir-les amb els demés i agrair-les. Podrien dir que va més enllà del benestar ja que implica un sentiment molt íntim de confort, calor i unió. Si més no, discrepo en part d’aquesta valoració, perquè el benestar és un gran concepte, amb molta entitat i forces accepcions, cadascú li donarà el seu valor i significació que pot anar des d’aspectes materials, de primera necessitat, a sensacions subtils o estats més purs i espirituals.

Aquesta és la màgia dels moments de benestar, són exquisidament personals.

Si més no, tenint en compte que el moviment hygge està adquirint gran protagonisme i difusió aquesta temporada comparteixo amb vosaltres el manifest hygge. Crec que pot ser un punt de partida interessant per reflexionar quins són per cadascú de nosaltres els moments de benestar:

1.- Ambient: Crea un entorn acollidor, disminueix la llum i encén espelmes. Crea zones de llum que donin sensació de calma.

2.- Presència: Practica l’aquí i ara. Desconnecta del mòbil. Que res pertorbi els teus moments únics.

3.- Plaer: No renunciïs a petits capricis, pren un cafè, xocolata, galetes… Endolceixen el teu esperit.

4.- Igualtat: Practica el “nosaltres” davant el “jo”. Comparteix les tasques i el temps de gaudi a la llar.

5.- Gratitud: Accepta i agraeix aquest instant. Pot ser que no hi hagi un moment millor.

6.- Harmonia: Això no és una competició. No busquis sorprendre ni presumir. Mostra’t tal i com ets.

7.- Confort: Posa’t còmode. Desconnecta. Descansa i relaxa’t.

8.- Treva: Fuig de les discussions. Deixa la política per demà.

9.- Comunió: Construeix relacions personals positives. Explica històries i introdueix tradició en el teu grup.

10.- Recer: Aquests és el teu lloc i aquesta és la teva tribu. Aquí trobaràs pau i seguretat.

A partir d’aquí obrim un espai de reflexió: Quins són els teus moments de benestar? Quines petites coses et fan sentir feliç? Creus que assaboreixes els plaers quotidians?

El valor d’un Bio Spa

En què és diferència el nostre Bio Spa d’un spa convencional?

Aquesta és una pregunta que se’ns fa habitualment i que tot seguit us expliquem què té de singular Essència, què és per a nosaltres realment un Bio Spa.

El nostre projecte va néixer ara fa 4 anys amb el desig profund de sintonitzar-nos amb la Natura i fer arribar aquesta simbiosi als nostres clients, amb la intenció que experimentessin la relaxació, el descans, la nutrició, la revitalització que el contacte íntim amb la natura generosament ens ofereix.

En el disseny de l’Espai de Benestar ens va guiar el propòsit de respectar el nostre entorn natural, tant en les actuacions arquitectòniques que feiem com en la distribució dels espais en que es va tenir en compte que estiguessin ubicats en els indrets que energèticament eren adients per la funció que els hi volíem donar. També hi havia la ferma intenció que estiguessin representats el màxim d’elements naturals del territori, des de les plantes aromàtiques i medicinals autòctones, com les aus i d’altres espècies que formen part de l’ecosistema. Volíem donar a la Natura el protagonisme que es mereix, per tal que ens banyés a diari amb les seves qualitats i ens aportés el tant anhelat benestar.

Desitjàvem estar dins d’un jardí aromàtic i que aquestes fragàncies impregnessin, amb les seves propietats, a tothom que hi tingués accés.

Somiàvem en recuperar l’ús terapèutic de l’aigua, molt arrelat en la nostra cultura des d’èpoques ben llunyanes, bé a través dels banys corporals amb plantes aromàtiques i medicinals, bé banys de peus -pediluvis- també aromatitzats i amb diferents sensacions tèrmiques, bé mitjançant el vapor de la sauna, o l’experimentació de la textura untuosa del fang quan es barreja aigua i terra. L’aigua està sempre present en el nostre espai, en sensacions, en aromes, en textures, en el so continu del brollador de l’estany. De fet, SPA, respon a les sigles “salut per aqua”, l’aigua com element natural per cuidar i guarir la nostra salut. Si bé, la resta d’elements de la natura -terra, foc representat pel sol, aire- també estan constantment, formant en el seu conjunt la desitjada Alquímia del Benestar.

Aquesta combinació d’elements cobra un major sentit, i s’obre a una dimensió terapèutica, quan els serveis que oferim es sintonitzem amb les estacions (els banys de fang es realitzen a l’estiu quan fa calor; les banyeres aromàtiques de cos sencer i els pediluvis tot l’any amb les plantes pròpies de cada estació; la sauna només quan la temperatura ambiental de la tardor, hivern o primavera ho aconsella).

El benestar passa per adequar-se al ritme savi de la Natura. Això només s’aconsegueix si l’espai es dona a l’aire lliure, en connexió directa amb la natura i si els materials que s’han fet servir per construir-lo -Bioconstrucció- o els productes amb els que s’ofereixen els serveis, bé siguin circuits de benestar o massatges terapèutics, són naturals, de cultiu ecològic o silvestre, lliures d’additius i contaminants, en definitiva, saludables pel nostre cos i essència.

Només allò que és natural, biològic, que ens ve donat per la Mare Terra, és sa i saludable!

Aquesta és la filosofia i l’Essència del nostre Bio Spa.

Un paradís natural

Cadascú tenim un o varis llocs que ens agraden, ens resulten familiars, ens fan sentir bé, ens captiven per la seva bellesa, immensitat, singularitat…Diversos són els motius que fan que ens sentim atrapats per un indret fins el punt de sentir l’impuls irrefrenable de tornar-hi.

Si, a més a més, el nostre espai preferit és un paradís natural, la sensació de benestar és immensa perquè ens omple de vitalitat i, mai millor dit, és l’expressió de que la vida està present en qualsevol petit racó i això ens nodreix d’una manera molt especial, creem un vincle amb l’espai, s’impregna en el nostre ésser de tal manera que, només recordar-lo, desperta en nosaltres tot un seguit de sensacions agradables, plaents…

A l’estiu que ens agrada especialment passejar, fer excursions, viatjar…val la pena anar a la recerca d’aquest indret que per a cadascú de nosaltres és la imatge del paradís natural.

Trobar-lo és un regal que la Natura ens ofereix!

El temps és una elecció personal

Hi ha dos conceptes sobre el temps: El lineal i el que no ho és. De fet, el temps és elàstic, el que succeeix és que a nosaltres, impulsats per l’afany de controlar-lo, de sentir-nos amos del temps, ens agrada encaixar-lo dins d’una agenda. I un cop aquí neix la sensació de “no disposar de temps”, “no tinc temps per…”, “estic tant ocupat/da…”.

Hi ha una altra dimensió del temps, la que podríem dir natural, cíclica. La natura ens la mostra (dia/nit; cicle lunar; solsticis/equinoccis, fins i tot, estacions), si bé aquí el transcurs dels moments, de les seqüències és flexible, forma part d’un moviment ondulant, al que fàcilment s’hi accedeix, si es disposa de la capacitat de fluir.

En què invertim el nostre temps és vital. Els petits moments tenen gran poder, fixem-nos, posem atenció i consciència, en omplir-nos d’allò que per a nosaltres és prioritari. Es tracta de mirar la globalitat del nostre temps, en què l’ocupem cada dia i triar, el que per a nosaltres és bo, satisfactori, especial, nutritiu.

Disposem de temps…només cal decidir què volem fer, què ens importa i construir la nostra vida a partir del que és prioritari per a cadascú.

El temps és una elecció personal…

Així que us faig arribar una proposta pels rituals de la Nit de Sant Joan.

Dedicar uns moments a reflexionar, “Quines són les prioritats per a mi?” A nivell personal, a nivell de relacions (parella, família, amics, coneguts…), a nivell professional.

A partir d’aquí, què vull cremar en el foc per deixar anar, per desprendre’m o per a que es transformi, ja que és un obstacle per a mi.

I un cop identificat aquest obstacle, quines són les meves prioritats, quins propòsits tinc en aquests aspectes de la meva vida (personal, relacional, professional) i vull sembrar a la terra la llavor, per a que a partir d’ara doni els seus fruits.

Recordar-vos que ens trobem sota la influencia del Solstici d’Estiu, un moment ben especial, perquè rebem el màxim de llum i, per tant, acumulem el màxim d’energia.

En la Nit Màgica de Sant Joan, si ens obrim a rebre la influència dels elements, afavorim la renovació interior.